"C@nta’m un conte!" per David Puertas, divulgador musical - Teatre Auditori de Granollers
Portada > Notícies CMS > "C@nta’m un conte!" per David Puertas, divulgador musical

"C@nta’m un conte!" per David Puertas, divulgador musical

12/02/2019

Un conte educa. O me’l contes o me’l cantes, però no em deixis sense conte. I si és un conte musical, doncs millor.

Des dels seus inicis, fa més de 25 anys, l’Orquestra de Cambra de Granollers s’ha esforçat en fer arribar la música als més joves. Els concerts escolars i familiars han estat sempre presents en la seva programació, però des de fa uns anys ha reforçat aquestes iniciatives amb els “Concerts familiars” que ofereix a l’Auditori de Granollers abans de cadascun dels seus concerts de temporada.

La idea sorgeix de la necessitat d’apropar la música als nens i nenes amb obres de petit format que permetin d’una banda estimular la fantasia i la imaginació de la canalla i, de l’altra, conèixer els instruments musicals, el seu so, la seva forma i com es toquen d’una forma simpàtica i propera. Molt sovint, el concert familiar acaba sent un conte musical amb orquestra. Tot un luxe per a les families de Granollers!

No és aquest l’espai per discutir en quina mesura cal utilitzar els contes en el procés de descoberta-aprenentatge, ni el lloc per recordar la diversitat de competències i d’operacions cognitives que activa la canalla quan se’ls explica un conte. Però sí que és adient defensar-ne la utilització en l’àmbit educatiu com a element motivador i com a eina que facilita la implicació de la canalla en la matèria o l’àrea del coneixement que s’estigui tractant. En el cas dels contes musicals, no és solament la transmissió de continguts el que es valora sinó, especialment, el gaudi artístic, el contacte amb la fantasia sonora, la barreja de disciplines artístiques i de llenguatges, el treball abstracte i la interpretació personal dels estímuls que arriben. Francisco Garzón Céspedes, el gran expert en narració oral escènica,  al seu llibre El arte escénico de contar cuentos (1991) deia: “La narració oral és un acte:

- de comunicació en el que l’ésser humà emet un missatge i reb una resposta

- d’hipnosi alternativa, covoca l’atenció del públic

- d’ensomni, retroba desde la fantasia la dimensió dels somnis

- d’imaginació, no reflecteix, sinó que recrea la realitat

- de senzillesa, ja que suggereix desde la síntesi

- d’audàcia, ja que compromet la raó i el sentiment, la reflexió i la vivència, el testimoni i la invenció

- de bellesa, resulta capaç de divertir i ensenyar, d’emocionar i analitzar, de qüestionar i d’afirmar, de debatre i de comprometre”.

A partir d’aquestes idees, Fernando Palacios, el més gran conta-contes-musicals dels darrers anys, assegura en un parell de llibres —Escuchar (1997) i La brújula al oído (2004)— que la narració i la música —malgrat que la narració tendeix a ser més aviat concreta i la música tendeix a ser més aviat abstracta— presenten algunes característiques idèntiques com l’entonació, el ritme, la pausa, el volum, el frasseig, els jocs expressius o l’estructura. Per això considera que conte i música són perfectamet complementaris, fins i tot els contempla com dues cares de la mateixa moneda. De tota manera, quan ell parla de contes musicals, normalment es refereix a grans produccions (del tipus Pere i el llop, Guia d’orquestra, etcètera) i els considera la culminació d’una sèrie d’altres activitats pedagògiques programades per tal que els nois i noies complementin la seva educació musical amb l’assistència a esdeveniments de gran format.

Amb aquesta proposta estem completament d’acord: l’hàbit d’escoltar música, d’anar a concert, de saber estar en una representació i d’aprendre a disfrutar-la no és cosa d’un sol dia. Portar els nens i nenes a un concert un dia l’any pot resultar divertit i estimulant, però no té massa pes pedagògic ni educatiu. L’assistència a un concert de gran format amb orquestra simfònica, potser fins i tot amb cor i, diria que de forma ineludible, amb narrador, ha de ser la culminació d’una sèrie d’activitats que permetin estimular i educar l’escolta, la curiositat, el gust i la sensibilitat musical de la canalla. La vivència d’un concert és un moment de gran activitat interior, intel·lectual i sensorial, i per disfrutar-la cal anar-hi preparat. Per això, no n’hi ha prou de portar els alumnes a escoltar un Pere i el llop de forma aïllada, sinó que l’ideal és que aquesta “excursió” sigui l’activitat final de tota una programació didàctica musical encaminada a despertar i potenciar la capacitat d’atenció i de gaudi musical dels nens i nenes.

Dues de les millors fòrmules per apropar la música als més joves són el conte musical i l’audició musical amb narrador. El format de cadascuna d’elles pot variar: es poden explicar contes musicals o celebrar audicions dintre la mateixa aula on la canalla assisteix a classe, a la sala d’actes de l’escola o institut, al teatre del poble o del barri o a un gran auditori a cent kilòmetres de distància. Però cadascuna de les propostes ha d’anar lligada amb les altres. I, des del nostre punt de vista, cal evitar les grans aglomeracions, els entorns sorollosos, el xivarri, els personatges mediàtics, la potència sonora i l’excés d’estímuls visuals. Creiem més en la comunicació directa a partir de formats assequibles on es potencïi la poesia, el llenguatge musical i la sensibilitat, que no pas de disbauxa desfermada del soroll a gran escala o el picar de mans sense interrupció. Un concert es difruta, i es difruta molt, però la manera de disfrutar-lo no és la mateixa que la de la festa d’aniversari al Fira-Parck. En un espectacle musical el gaudi és molt més interior i personal. Cal treballar-ho.

Crear un hàbit costa temps i cal posar-hi paciència, però sobretot cal posar-hi il·lusió i passió: en aquesta tasca són molt més importants els pares i mestres que estan cada dia amb la canalla que no pas els narradors del conte. Són ells els que han de crear i potenciar la il·lusió i el desig d’assistir a un concert, els que han de preparar a l’avançada el nens i nenes per  aconseguir que l’escolta sigui participativa, és a dir, que el seu cap estigui pendent de tots els estímuls que aporta un concert —sonors, visuals i d’altra mena— i que, després del concert, comparteixin amb els nens i nenes una avaluació posterior: comentaris, vivències de cadascú, etcètera.

Aconseguir que la música formi part de la vida de les persones és una tasca de l’educació, d’aquesta educació que ha de ser compartida entre famílies i escoles. Són moltes les famílies que es programen l’assistència a espectacles de diferent format i contingut per anar-hi amb els seus fills. La feina és laboriosa i cal anar-la fent poc a poc. Però les escoles —en el cas de la música— acostumen a resoldre la papereta amb el macro-espectacle de torn. No està malament: ja hem començat dient que tota experiència és bona. Però té poc a veure amb l’educació musical contínua. Caldria preveure tres o quatre espectacles musicals al llarg del curs. De petit format si cal. Fets a la mateixa escola. Cantar, sovint és un primer pas. Potser el segon, és explicar contes musicals...

David Puertas, divulgador musical

Arxivat a: Blog
Rep totes les novetats i compra entrades Registra't al Teatre Auditori!

Club de patrocini i mecenatge del Teatre Auditori de Granollers i de l'Orquestra de Cambra de Granollers

Mecenes d'or:

  • La Caixa - Obra Social

Mecenes de plata:

  • Estabanell Energia

Mecenes de bronze:

  • Sorea
  • La Mútua
  • Estrella Damm

Patrocinadors

  • APC Europe
  • Àgora Assessorament i Serveis
  • Vac-Tron
  • MB Motors

Empreses col·laboradores:

  • Enginyers Industrials de Catalunya
  • Les Flors - Roser Soldevila
  • Pàrquing Blaus
  • Hotel Ciutat de Granollers
  • Video Studi
  • Gran Centre

Mitjans de comunicació:

  • Vallés Oriental Televisió
  • Ràdio Granollers

Torras i Bages, 50 , 08401, Granollers | Telèfon: 93 840 51 21

Contacte | Avís legal | Política de privacitat | Política de cookies | Facebook Twitter Google + YouTube RSS

GestorDeContignuts.cat + Perception