Els Teatres Amics fan una aposta per la producció teatral amb l’obra Vilafranca (un dinar de Festa Major)

Barcelona, 29 octubre 2014.- Els Teatres Amics, una entitat constituïda, de moment, per cinc teatres municipals de primer ordre, que es va crear fa poc per compartir sinèrgies i programacions entre ells, vol generar, atesa la situació actual del sector i les gires, projectes propis de producció teatral i gestionar-ne la seva explotació. El Teatre Atlàntida de Vic, l’Atrium de Viladecans, el Kursaal de Manresa, el Teatre-Auditori Sant Cugat i el Teatre Auditori de Granollers s’han posat d’acord per destinar part del seu pressupost i recursos d’aquesta temporada a la producció d’un espectacle de gran format, com a primer exemple d’un futur model de producció i explotació d’espectacles. I ho fan de la mà d’un creador destacat de l’escena actual, l’autor i director Jordi Casanovas, que aposta per projectes innovadors i del qual el públic espera la tercera obra de la seva Trilogia sobre la identitat catalana. Vilafranca (un dinar de festa Major) veurà la llum a primers d’any gràcies a aquest treball comú dels equipaments municipals, als quals s’ha sumat la ciutat de Vilafranca del Penedès, Capital de la Cultura Catalana 2015, que col·labora en la producció i estrenarà l’espectacle.

Després de la seva presentació a la capital del Penedès (del 19 al 22 de febrer), el muntatge passarà per Vic (del 27 de febrer a l’1 de març), Granollers (del 6 al 8 de març), Sant Cugat (del 13 al 15 de març), Viladecans (20 al 22 de març) i Manresa (27 al 29 de març), a banda d’altres places i temporades que s’estan proposant. En total prop de 19 funcions garantides hores d’ara per una producció de gran format. A banda de la participació de la capital del Penedès al costat d’Els teatres Amics, impulsors del projecte, col·laboren amb aquesta producció també el govern català, a través del Departament de Cultura i la Diputació de Barcelona, amb l’Àrea de Cultura.

Vilafranca (un dinar de Festa Major)

Escrita i dirigida per Jordi Casanovas, Vilafranca (un dinar de Festa Major) és la tercera i última part de la Trilogia sobre la identitat catalana que l’autor va inciar amb Una Història Catalana (Premi Butaca al Millor text 2009 i reestrenada a la Sala Gran del TNC el 2013) i continuada amb Pàtria (estrenada a El Canal i Teatre Lliure l’octubre de 2012, premiada amb el Premi Ciutat de Barcelona 2012).

Si bé en el primer muntatge la recerca d’aquesta identitat se situava en les fronteres físiques i mentals del país, i en la segona part la trama es centrava en el món de la política, l’art i la mitologia històrica, a Vilafranca la reflexió sobre la qüestió identitària se situa al nucli d’una família tradicional catalana, amb les serves contradiccions al voltant del que es creuen ser i el que realment són.

El punt de partida és la trobada d’una família a Vilafranca, la Diada de San Fèlix, concretament el 30 d’agost de 1999. Es retroben tots -com han fet sempre- per Festa Major de Vilafranca. El patriarca està malalt, i s’està agreujant. Així, és possible que aquest sigui el seu últim dinar plegats. Aviat s’hauran de prendre deci­sions, i que aquestes comportin acceptar grans renúncies. Probablement alguns dels secrets i pensaments, que mai no s’han dit fins llavors, apareguin entre el primer i el segon plat. És un dinar en el qual tot s’acaba i, potser, també en el qual tot comenci.

Segons Casanovas, és una història que ja feia anys que tenia ganes de posar damunt l’escenari: una trobada amb baralles, desafiaments i retirades de paraula, amb enemistat entre germans, amb despit i rancúnies. “Una història única i una història comuna, que possiblement tothom ha viscut a casa seva o bé

ha sentit a parlar de casos semblants”. Per l’autor, la fa­mília és la nostra primera societat, “i potser, observant com es mou, pensa i sent una família catalana, podrem descobrir com realment es mou, pensa i sent tot un país.” Casanovas considera que “ara, més que mai, em fa falta fer-me preguntes sobre la nostra identitat, personal, familiar, col·lecti­va. I estic segur que no és pas una dèria únicament meva.”

Interpretada per un cartell de luxe d’onze actors, com Marta Angelat, David Bagés, Manel Barceló, Lluïsa Castell, Georgina Latre, Vicky Luengo, Àurea Márquez, Marc Rius, Manuel Veiga, David Vert i Anna Ycobalzeta, el muntatge compta amb una escenografia de Sebastià Brosa, il·luminació de David Bofarull i una banda sonora a càrrec de la formació Anna Roig i L’ombra de ton chien.

Així doncs, Vilafranca es converteix en la primera coproducció pública de gran format per part de teatres municipals catalans. Això suposa un model innovador de producció pròpia per apropar continguts d’alta qualitat als seus públics, en uns moments en què les noves produccions són iniciatives poc freqüents.