"Memòries de viatges: de Debussy a Mahler", un viatge per mons impressionistes i paisatges mediterranis
08.01.2019
Els viatges a mons reals i també imaginaris, a èpoques remotes, a espais idíl·lics, han inspirat músics de totes les èpoques. Evasió o refugi, invitació al viatge o al record, totes aquestes obres tenen aquest component d’evocació, d’invitació a volar amb la imaginació a paradisos imaginats o temps perduts, sempre guiats per vivències i sentiments molt intensos que revivim gràcies a l’art dels sons i a la inspiració impagable de genis com els que avui podrem escoltar.
La cançó de bressol de Gershwin que obre el viatge va ser un exercici d’estudiant, escrit a 21 anys per a quartet de corda (mai més en va escriure cap altre!). Mai es va publicar i no es va tocar en públic fins trenta anys després de la mort de l’autor, el 1967 a la Julliard de Nova York. Tot plegat sorprenent perquè és una melodia plena d’encant que ens gronxa en un dolç ritme sincopat, i que prefigura l’obra mestra que va ser Summertime. John Corigliano, en canvi, va compondre aquest Voyage per a cor a capella l’any 1971, inspirant-se en la sensual poesia L’invitation au voyage que Charles Baudelaire va escriure el 1857, i el va convertir en un somni sonor encalmat, tendre i voluptuós. Set anys més tard en va fer la versió per a cordes que sentirem avui. Debussy, en canvi, es va inspirar en un poema de Mallarmé per escriure, el 1894, els deu minuts de música més revolucionaris de l’època: el Preludi a la migdiada d’un faune és una obra inclassificable, trencadora, d’una rotunda llibertat i que molts consideren l’inici de l’era musical moderna.
El cèlebre Vals trist de Sibelius, compost el 1903, és una de les peces més colpidores de l’autor. Pertany a la música per al drama teatral Kuolema, d’A. Järnefelt, i el balla una moribunda en ple deliri amb un espectre que se li ha aparegut, i que la convida dolçament a iniciar el viatge definitiu. En canvi Souvenir de Florence és pura vida, una obra fresca, “de descans”, segons Txaikovski, composta després d’una feliç estada a Florència, en la idíl·lica vil·la Oppenheimer propietat de la seva protectora Nadezhda von Meck, la dedicatòria de la peça, “l’únic ésser al món que em pot fer completament i profundament feliç”. L’obra és un record romàntic i idealitzat, perquè va ser escrita mesos després a Rússia, l’estiu de 1890, dies abans del trencament definitiu amb la baronessa. El concert s’acaba amb el viatge imaginari d’un individu solitari i erràtic, probablement una al·legoria dels sentiments que tenia el mateix autor, Gustav Mahler, després de viure la ruptura de la seva relació amb una cantant de qui estava bojament enamorat. Tenia 24 anys. La veu greu, mezzo o baríton, que cantarà aquests quatre lieder de joventut de Mahler, serà escollida en un concurs impulsat per la pròpia Orquestra, amb els cantants més prometedors de la jove generació.
Diumenge 13 de gener | 19.00h | Teatre Auditori de Granollers | Orquestra de Cambra de Granollers
ACTIVITAT 360º | Presentació del concert a càrrec de Xavier Chavarria, crític musical, diumenge 13 de gener, a les 18 h al Teatre Auditori de Granollers
