LES CARTES DE BRAHMS | Per Xavier Chavarria

El Cor de Cambra de Granollers ens ofereix un monogràfic dedicat a una figura colossal de la música germànica, Johannes Brahms, amb una proposta dramatitzada per Oriol Pérez Treviño i amb l’actor Jordi Boixaderas com a mestre de cerimònies, que ens mostrarà facetes molt contrastades d’aquest geni, des de la profunditat espiritual i el rigor tècnic fins a la fascinació per allò popular o l’amable bellesa de les seves inspirades melodies.

Brahms va ser un personatge ombrívol, solitari i melancòlic, que buscava en la música allò que no trobava en la vida. El seu lema de vida, Frei aber einsam (lliure però solitari), diu molt d’un tarannà que veiem reflectit en una producció musical fortament contrastada però també en els seus escrits i cartes, moltes d’elles adreçades a qui va ser la seva musa i probablement l’amor platònic de la seva vida, Clara Schumann. Tal i com diu el dramaturg d’aquesta proposta, Oriol Pérez, “Brahms estava convençut de com les seves obres musicals provenien de l'Esperit que il·lumina les forces internes de l'ànima i com aquestes eren un llegat per als homes”.

Però la música que sentirem en aquest concert està dominada per la joia de viure, l’afany i els neguits de l’amor convertits en Valsos amorosos per a quatre veus mixtes i piano a quatre mans, dues col·leccions de peces breus i fresques escrites en estil popular, amb una gran fluïdesa rítmica, i un enjogassat diàleg melòdic entre les veus masculines i femenines.

Sens dubte Brahms va escriure aquests valsos per a que s'interpretessin en salons privats o reunions informals domèstiques, més que no pas en sales de concerts. El primer recull op.52 el va compondre en molt pocs dies, l'estiu de 1868, com un conjunt de peces sense un fil conductor narratiu, probablement pensant que l’intèrpret particular, a casa seva, podria triar els seus valsos favorits. L'estrena pública va ser el 5 de gener de 1870, i els comentaris del concert celebrat a Londres l'any 1877 remarquen que el públic va gaudir molt d’aquells valsos cantats de Brahms, i que aquella va ser una de les actuacions musicals més apreciades de l’any. L’èxit i la popularitat d’aquests valsos va ser tan espectacular que Brahms (esperonat per l’editor Simrok, que hi va ensumar un bon negoci) en va escriure immediatament un altre, els Nous Valsos amorosos op.65, que van contribuir al benestar econòmic de l’autor, i van consolidar la seva reputació entre el públic de Viena i d’arreu d’Europa.

Els valsos cantats s’aniran alternant amb una selecció de les Danses hongareses, exemples magnífics del vessant més fogós i impulsiu de Brahms, compostes per a piano a quatre mans en plena joventut i que evoquen aires i danses zíngars de caràcter rústec, que li van proporcionar èxit i popularitat des del mateix dia de l’estrena. I el programa es clourà amb un bellíssim lied coral, Bosc nocturn, compost amb només 21 anys i que reflecteix les sensacions i els sentiments que la natura provocava en el jove compositor.

Xavier Chavarria, músicòleg i crític musical