ALGUNS DIES D'AHIR | El director diu...
01.10.2020
Aquest text del sempre valent Jordi Casanovas proposa una mena de versió “premium” de l’experiència teatral. El factor diferencial és senzill, en realitat, però poc habitual: els personatges són ficció, però els fets que trasbalsen les seves vides els coneixem perfectament perquè també els vam viure. No només això: els vam viure fa molt poc temps.
Aquest cop no hi ha distància dramàtica: l’obra ens convida, a través de les converses d’una família durant aquella tardor convulsa del 2017, a submegir-nos en el nostre passat més recent per entendre com vam sentir, com ens vam comportar i què vam dir-nos els uns als altres durant aquells dies que, com deia el Jordi Borràs, duraran anys.
Es tracta de reviure i revisar no pas la HISTÒRIA amb majúscules, sinó la història, la de les persones. Acompanyant la peripècia de la família Font, recordar qui érem llavors i, potser de retruc, entendre millor qui som avui. Alguns dies d’ahir converteix el teatre en una prodigiosa màquina del temps, i ens convida a pujar-hi per reviure la nostra experiència individual i col·lectiva.
Ferran Utzet
