A CEREMONY OF CAROLS | 'Joies corals per a veus blanques' de Xavier Chavarria

“M’exalta el nou i m’enamora el vell!”; aquestes paraules del poeta J. V. Foix són tot un lema per a Bernat Vivancos, un dels protagonistes de la vetllada d’avui, i també de neixen a la perfecció l’esperit del repertori que ens oferirà el Cor VEUS Amics de la Unió, una sàvia combinació de clàssics i novetats, de tradició i modernitat.

El programa comença amb els Quatre càntics op.17 de Johannes Brahms, una obra de joventut composta durant l’hivern de 1860 per a tres veus femenines, arpa i dues trompes, en l’època que Brahms dirigia a Hamburg un dels millors cors de dones d’Alemanya. Ell mateix en va dirigir l’estrena el 15 de gener de 1861 a la sala Wörmer d’aquesta ciutat. Els textos, altament romàntics i d’un gran lirisme, són de Ruperti, Shakespeare, Eichendorf i Ossian, i els uneix un l conductor que ens parla de l’amor i la mort des de perspectives diferents. Brahms els va engalanar amb una música d’una extremada concentració temàtica, de formes nítides i clàssiques, d’harmonies pures esquitxades de cromatismes prudents, i d’una puixant expressivitat. Els títols són L’arpa sonora, un nocturn misteriós i planyívol; Cançó de Shakespeare, l’aire frívol que canta el personatge de Feste al segon acte de Nit de Reis; El jardiner, que narra amb desesperació els turments d’un amor no correspost; i Càntic de Fingal, una balada èpica d’atmosfera inquietant que evoca les boires de les velles llegendes nòrdiques.

Les veus es prendran un respir mentre l’arpista Ester Pinyol (que fa uns dies va guanyar el Primer premi a la millor interpretació en el Concurs internacional per a joves músics “The night in Madrid”) ens interpreta un clàssic de la música per a arpa sola, una miniatura romàntica titulada La source, l’op.23 del cèlebre arpista i compositor alemany Albert Zabel (1835-1910) que, a vint anys i després d’haver fet gires per Europa i Amèrica, es va convertir en el solista d’arpa del Ballet imperial rus, i poc després en professor del conservatori Anton Rubinstein de Sant Petersburg. Va ser aquí on va establir una bona amistat amb Txaikovski, que sempre va admirar del seu virtuosisme, i segurament li va inspirar alguns dels cèlebres passatges per a arpa que inunden els seus ballets.

L’evocació musical del Nadal també hi serà present amb el sublim cicle A Ceremony of Carols, l’op.28 del compositor anglès Benjamin Britten, una de les més commovedores i emotives visions musicals del misteri de Nadal que mai s’hagin escrit. Es tracta d’un recull de nou nadales d’origen medieval harmonitzades per Britten per a tres veus blanques i arpa, en un estil i un llenguatge molt personal, una sàvia barreja de tradició i innovació que genera al llarg de tota l’obra una atmosfera íntima, recollida, de joia continguda, de misteri, com si fos la visió innocent d’un infant, però amb un aire de certa nostàlgia. A Ceremony of Carols va ser composta l’any 1942, quan Britten tenia 28 anys i en plena segona guerra mundial, durant el viatge de tornada cap a casa amb vaixell des dels Estats Units; en una escala al port de Hallifax, a Nova Escòcia, Britten va comprar un llibre que contenia una sèrie de textos de nadales medievals que el van commoure profundament. Britten tenia una especial predilecció per la sonoritat de les veus blanques (diuen que sempre va sentir una profunda nostàlgia per la innocència de la infantesa) i per a ell, incloure veus d’infants en la seva música era un factor clau per expressar alguna cosa d’especial, intangible i transcendent: senzillesa, innocència, puresa, humilitat, noblesa... conceptes que van més enllà de la música i del text.

Les melodies modals, les modulacions irisades, el ball constant entre els modes major i menor, entre la dansa exultant i l’oració tremolosa, entre els cànons de vertigen i la quietud nocturna, entre la joia espontània i l’amargor premonitòria, impregnen les nou nadales del cicle, que estan emmarcades per un himne processional, l’antífona Hodie Christus natus est pertanyent a l’oci de vespres de Nadal, que obre i tanca l’obra, a cappella.

El paper de l’arpa en aquesta obra no és limita ni de bon tros a un simple acompanyament harmònic de les veus: en cadascuna de les peces juga un paper altament evocador (hi sentireu campanes, esquitxos d’aigua, esclat de poncelles, esgarrifances de fred...) que contribueix a generar una atmosfera especial, màgica, i que dóna relleu a les veus. De fet, al bell mig del cicle, en ple centre, hi trobem el veritable cor de l’obra: un breu i sobrenatural interludi per a arpa sola, delicadíssim i d’una tendresa sublim, que pren la melodia del cant inicial i la reconverteix en un ostinato de quatre notes, sobre una escala pentatònica, i farcit d’harmònics que li confereixen un aire recollit i misteriós, amb la immobilitat translúcida d’un paisatge gebrat sota un sol pàl·lid: una bellíssima pastoral d’hivern. Pura poesia.

El concert s’acabarà amb una petita joia de Bernat Vivancos, un compositor català de prestigi internacional i que coneix de meravella les enormes possibilitats de les veus blanques per haver estat durant uns anys director de l’Escolania de Montserrat. Va ser precisament per a aquesta formació coral que l’abril de 2017 va compondre aquesta peça, L’ametller, encarregada per Classical Movements per al concert de commemoració del centenari del naixement de J. F. Kennedy que va oferir l’Escolania al Kennedy Center de Washington el 3 de juliol de 2017. Aquesta obra, basada en un poema de Joan Maragall, va ser concebuda originalment per a veus i piano però en aquest concert en sentirem la versió més recent, per a cor, arpa i dues trompes, promoguda pel Cor VEUS, i que s’estrena avui.

Xavier Chavarria, musicòleg