JO DONA, A LILI ELBE | 'La història d’una dona valenta' de Sara Esteller

Sempre hi ha un moment que ho canvia tot. Aquesta és la història de Lili Elbe, una de les primeres persones transsexual que es va sotmetre a una operació de canvi de sexe, a l’inici del segle XX. Marta Carrasco ens commou amb el seu personal llenguatge de dansa-teatre.

Lili Elbe, el pintor que va voler ser dona

La història de Lili Elbe (1882-1931) es va popularitzar gràcies a la pel·lícula de 2015 de Tom Hopper, La chica danesa, la qual estava basada en el llibre del mateix títol que va publicar l’escriptor nord-americà David Ebershoff el 2000. El text narrava la història d’Einar Wegener, un popular paisatgista del segle XIX de Copenhaguen que va iniciar un camí cap al seu costat femení. El llibre relata el descobriment de la seva feminitat, com va assumint quina és la seva essència, acceptant aquesta nova identitat, i com finalment va optar per sotmetre’s a una operació de reassignació de sexe, una de les primeres de la història de la cirurgia. La pel·lícula la van protagonitzar l’Eddie Redmayne en el paper d’Einar/Lili i l’Alicia Vikander en el de Gerda Wegener, dona del pintor.

Una de les artistes catalanes més reconegudes

Els espectacles de Marta Carrasco posseeixen la plasticitat del teatre i la voluptuositat de la dansa. Reconeguda coreògrafa i creadora catalana de consolidada trajectòria, ha signat inoblidables peces que formen part del nostre patrimoni escènic com ara Aiguardent, J’arrive, Mira’m o el seu darrer solo Perra de Nadie. Al llarg dels seus 25 anys de carrera ha rebut més d’una trentena de reconeixements com ara el Premi Ciutat de Barcelona o el Nacional de Dansa que concedeix la Generalitat. També ha col·laborat en més de quaranta creacions alienes aportant un inconfusible estil.

El seu material coreogràfic i escènic ha estat la humanitat, les passions, les febleses i fortaleses de les persones, convertint l’escenari en un espai on emmirallar-nos. Sense sensibleries, posant veu i cos a allò que som i del que estem creats, carn i matèria, contradiccions i també llàgrimes, riure i plor.

La Lili Elbe de Marta Carrasco

Aquesta obra no és un relat biogràfic, ni cronològic sinó que es centra en el que va significar la figura de Lili Elbe. “La peça parla d’una dona que va haver de lluitar molt -destaca la coreògrafa-. He volgut agafar Lili Elbe, la seva importància i dir al públic: Aquí la teniu”. La seva visió es centra en el seu procés de feminització, des del dia en què la seva dona i còmplice li demana que es vesteixi de dona per fer-li un retrat, moment en el qual descobreix allò amagat. Mentre que Carrasco interpreta un personatge indefinit, un misteriós alter ego, l’Albert Hurtado és el protagonista. El retrat humà que aquest ofereix aconsegueix connectar amb l’espectador. Abans d’aquesta experiència Hurtado no havia trepitjat mai un escenari. Carrasco el va conèixer a un gimnàs com a professor de zumba, i va detectar en la seva forma de moure`s alguna cosa màgica que li va fer convidar-lo a treballar junts. Això i el fet que fos membre del col·lectiu LGTBI va ser definitiu.

Valentia

Jo dona. Lili Elbe és una coproducció amb el festival gironí Temporada Alta, que ha exhibit al llarg de la seva història totes les peces de l’artista. Carrasco reconeix que fa teatre per expressar-se i reivindicar. Codirigit juntament amb Manuel Quintana, amb vestuari de Pau Fernández i il·luminació de Quico Gutierrez, l’obra ha fet gira per nombrosos escenaris de dins i fora de Catalunya. A Eigener Wegner li van fer cinc operacions. En l’última li van trasplantar un úter i uns ovaris perquè volia ser mare. Aquesta va ser la darrera intervenció.

Sara Esteller, crítica de dansa