EL MÈTODE GRÖNHOLM | 5 raons per veure 'El mètode Gronhölm'

1. És un dels èxits més espatarrants del teatre català contemporani

Després de quatre temporades, la primera al TNC, i 3 més al Teatre Poliorama, i amb més de 2 milions d’espectadors a tot el món, El mètode Gronhölm és el text català més representat de la història. Deu anys després de les darreres representacions a Barcelona, torna aquesta història universal.

Conclusió: si ets una de les poques persones que no han vist aquest èxit, ara tens una nova oportunitat!

2. Per la curiositat de veure-la amb nous actors

Qui en el seu moment va poder veure l’anterior versió d’El mètode Gronhölm ho va fer amb Jordi Boixaderas, Lluís Soler, Jordi Díaz i Roser Batalla com a protagonistes. Un quartet en estat de gràcia que funcionava a la perfecció i arrodonia un text gairebé perfecte.

En aquesta nova versió Sergi Belbel és de nou el director, però s’ha renovat el planter actoral amb un càsting més jove però sobradament preparat. Així doncs, veure en els rols protagonistes a David Verdaguer, Marc Rodríguez, Enric Cambray i Mar Ulldemolins és un dels nous al·licients, tant per qui no coneix l’obra com per qui va veure-la amb els anteriors intèrprets.

Conclusió: per saber quina és la millor versió, cal veure-la de nou!

3. Per fer-nos riure sense oblidar-se de la crítica social

El mètode Gronhölm és essencialment una comèdia per a tots els públics: el seu objectiu principal és fer-nos passar una bona estona, i ho aconsegueix sobradament.

Però malgrat que l’engranatge de l’humor funciona a la perfecció, i eleva el nivell habitual de les comèdies (massa sovint menystingudes per la crítica), no s’oblida d’incloure nombrosos apunts crítics contra la crueltat i l’absurditat del capitalisme i la competitivitat i individualisme immorals a la que ens aboca. De fet, aquesta crítica és la base de l’humor del text, però no s’oblida en cap moment que l’objectiu són les rialles.

Conclusió: si vens podràs riure a gust i alhora sentir-te intel·ligent.

4. Pels girs i sorpreses d’un text rodó i universal

Segurament hi ha molts altres textos teatrals igualment excel·lents que no han assolit l’èxit fulgurant d’El mètode Gronhölm. I això és injust, perquè evidentment un punt de sort.

Però és innegable que Jordi Galceran va aconseguir amb aquesta dramatúrgia jugar a plaer amb nosaltres: el text és ple de sorpreses i girs fins al final. I això, quan funciona bé, proporciona una gran satisfacció a l’espectador.

Conclusió: qui no ha vist mai El mètode Gronhölm, o qui ja no recorda res del text, parteix amb l’avantatge que es veurà sorprès pels seus intel·ligents girs.

5. Per gaudir veient les costures d’una història genial i els petits canvis

Com que segurament seran molts els qui des de l’any 2003 han vist en algun moment El mètode Gronhölm, afegim dos interessants argument per tornar a veure aquest estrambòtic procés de selecció per accedir a una empresa sueca.

De la mateixa manera que quan un veu una pel·lícula més d’una vegada és capaç de fixar-se amb detalls que abans se li havien escapat, veure de nou una obra ja coneguda permet gaudir dels trucs que l’autor va plantant en el text i que són la base de l’humor i les sorpreses. A més, us convidem a fixar-se amb detalls del text que, després de 17 anys, s’han actualitzat per fer la història més actual.

Conclusió: els segons visionats poden ser molt interessants.

Pep Barbany, periodista i crític de teatre @El_Pepscriptor