DESGEL | Un viatge per repensar el nostre dia a dia envers l'emergència climàtica

UN VIATGE PER REPENSAR EL NOSTRE DIA A DIA
ENVERS L’EMERGÈNCIA CLIMÀTICA

Com consumim defineix el món que volem. El que pot semblar una sentència és l’aplicació pràctica de la frase que hem sentit, llegit o escoltat moltes vegades: “Pensa globalment, actua localment.” Les nostres accions quotidianes influeixen en el món que vivim, en tots els àmbits, l’econòmic, el polític, el social, el cultural i també l’ambiental, tal com ens demostra Chica Inuit, la protagonista de Desgel, al llarg del seu viatge i en les seves converses amb l’Home que planta arbres i El transforador d’escombraries sobre el canvi climàtic actual.

De canvis climàtics n’hi ha hagut al llarg de la història de la terra, tots de caràcter natural excepte un, el que s’està produint des de l’inici de l’Era industrial, en el qual la humanitat té el paper protagonista. L’augment de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, entre ells el CO₂, n’és la principal causa i el sector industrial i el transport els principals productors d’aquestes emissions. L’any 2018, aquests dos sectors van ser els responsables de més de la meitat de les emissions de gasos d’efecte hivernacle a Catalunya (31% i 29% de les emissions totals, respectivament), seguits del sector energètic (14%) i l’agricultura i ramaderia (12%).

Si analitzem el cicle de vida de tots els objectes i productes que utilitzem i consumim o que són presents en el nostre dia a dia, a les nostres llars, a la nostra feina, en el nostre temps d’oci i lleure..., ens adonarem de la relació directa que tenen amb aquesta indústria i aquest transport contaminants i causants del canvi climàtic. Quan parlem de cicle de vida ens referim a tots els recursos que s’utilitzen, residus que es generen i impactes econòmics, socials i ambientals que es produeixen a l’hora de crear un producte i de transportar-lo, mentre l’utilitzem i quan esdevé un rebuig i el llancem.

Quan optem per moure’ns en bicicleta o transport públic, quan ens alimentem amb productes de proximitat, temporada i ecològics, quan comprem a granel i intentem reduir els embalatges que entren a la nostra llar, quan ens allunyem del consumisme imperant i reflexionem sobre si realment necessitem una peça de roba, un aparell electrònic o un viatge a l’altra punta del món... quan fem tot això ens posem les ulleres de la transició ecosocial. Una mirada crítica que va més enllà del moment present, del voler qualsevol cosa, a qualsevol moment, a qualsevol preu.

En el seu camí Chica Inuit descobreix com n’és d’important sumar voluntats i crear costums que respectin l’equilibri del nostre planeta, perquè tot i que costi, l’emergència climàtica que estem vivint demana valentia, compromís i renúncia. Podríem pensar que tot està en mans de les administracions, que en són responsables tant en el marc legislatiu com a l’hora de pensar, gestionar i planificar les nostres ciutats i el nostre territori, i no aniríem errades. Però la ciutadania també ha de ser valenta, ha de comprometre’s i renunciar a certs privilegis en favor d’un estil de vida no basat en el creixement continuat sinó pensat en una societat cooperativa, igualitària, respectuosa amb les altres persones i amb l’entorn.

Cadascú de nosaltres som com la petita Chica Inuit al final del seu viatge; tenim clares les causes i la solució, tot i així el nostre món continua desfent-se. La velocitat a la qual ho faci i com ens hi anem adaptant dependrà de les nostres accions ara i aquí, perquè com la companyia La Coja Dansa vol transmetre amb aquest espectacle: persones ordinàries poden provocar canvis extraordinaris.

Txell Remolins, ambientòloga, periodista i gestora cultural