20.10.2021
Per mi llegir la novel.la va ser molt inspirador. Com si algú molt proper, com si estant a casa sense necessitat d'anar lluny i vibrar amb la novetat, em recordés la profunditat, la senzillesa, la cruesa i la bellesa de la vida mateixa.
Que el Guillem i el Joan em proposessin de fer la música per aquesta versió teatral em va sorprendre perquè jo no havia composat mai música per teatre. Alhora vaig sentir una confiança inesperada, sentia que podia fer-ho! Sempre em guio per la intuïció.
Ha estat una oportunitat i un privilegi veure de prop tot el procés, des de la primera versió de la dramatúrgia fins als darrers assajos de l'obra. Sempre he anat al teatre a veure resultats finals i poder gaudir dels assajos, de veure l'equip d'actrius i actors actuar cada dia, l'equip tècnic ajustant tot allò ajustable, l'escenografia i el vestuari donant-nos el paisatge i la roba ideal, orgànic i poètic alhora, els directors donant forma a tot el que es pot explicar i el que no, ha estat una meravella.
La música la vaig començar a compondre a partir de la novel.la, hi ha molta presència del mode mixolidi, un mode prou alegre però amb dosi de tristesa, a mi em sona rodó perquè no és ni una cosa ni l'altre, o és tot alhora, una mica com la vida. M'he basat molt en cicles també.
Tots els passatges musicals estan connectats entre si i això també ha estat com és gràcies a les propostes de la magnífica Amaia Miranda.
Una banda sonora que intenta que totes les branques neixin del mateix tronc i que puguis passar d'una a l'altra sense gaire estridència, com a la novel.la passem de la vida a la mort, del present a passat, de la dona a la muntanya o al cabirol i tot ens sembla una mateixa cosa.
La música sona a fusta, a corda, a pell. Crec que tots hem buscat que sigui orgànic i natural, perquè en la simplicitat de vegades és on trobem la més profunda de les emocions.
Espero que sigui la primera de moltes!
Judit Neddermann, composició musical