BOIRA A LES ORELLES | Entrevistem a Enric Romaní

Llevant Teatre acollirà el proper divendres 3 de desembre l'obra Boira a les orelles, ens podries explicar una mica de què va l'espectacle?

Boira a les orelles és un espectacle que explica una història real, la de la meva sordesa, en format documental. Es basa, per una banda, en entrevistes a familiars i logopedes. I per l'altra, amb les vivències personals dels membres de la meva companyia i amics, Els Pirates Teatre.

L'espectacle parteix de la teva experiència viscuda en primera persona. Des de quin punt de vista tracteu el tema de les diversitats funcionals?

El punt de vista és sobretot molt personal, intentant ensenyar els estigmes i etiquetes que generen aquests tipus de discapacitat però sense donar lliçons a ningú. I tenint molt clar que la millor manera d'afrontar les diferents diversitats funcionals depenen no només de les pròpies persones que les pateixen sinó del tracte i de l'actitud de la resta de la societat envers un col·lectiu, que tot sovint, se sent ignorat.

Ens pots explicar el per què d'aquest títol: Boira a les orelles?

Creiem que, per una banda, explica molt bé el tipus de sordesa que tinc, per intentar fer entendre el què i com hi sento. I per l'altra, també descriu el fenomen social que genera el voltant de la sordesa.

Com vas arribar a ser escenògraf?

De manera casual i molt gradualment, des dels 16 anys. Tot va començar fent el primer espectacle amateur amb la nostra companyia, Els Pirates, i d'aquí va quedar el nom. Érem un grup d'amics, gairebé tots músics. Tothom hi va col·laborar de la manera que més esqueia. En el meu cas, fent de manetes, que des de sempre m'ha agradat el bricolatge i la construcció.

Què ha suposat per a tu portar a escena la teva experiència personal?

M'ha encantat fer-la perquè ha estat una manera d'agrair a tota aquella gent que m'han acompanyat des de sempre. Personalment, ha sigut un exercici d'autoconeixement brutal. Valorar tot el que hem hagut de fer entre tots plegats, venint d'on venia, fins on soc ara, ha estat com aturar el temps i fer una reflexió. Els Pirates Teatre, d'entrada, no deixa de ser una colla d'amics, amb qui tots plegats hem tingut la immensa sort de continuar dedicant-nos al teatre, la música i la dansa. Que de la nostra passió i il·lusió esdevingui una professió i una vocació, és impagable i un gran privilegi.

Com animaries al públic a venir a veure l'obra?

Una obra d'humor, música i una història que té un final inesperat. A molta gent els trasbalsa, i inevitablement, fan paral·lelismes amb altres coneguts que també tenen algun tipus de discapacitat. Una gran oportunitat per entendre tot allò que envolta el fenomen de la sordesa, d'una manera alegre, divertida i emocionant.