EL MESSIES D'ALBERT GUINOVART | Per Xavier Chavarria

Un Messies contemporani per a un gran aniversari

La Societat Coral Amics de la Unió, que enguany fa 145 anys, ha volgut celebrar també el 25è aniversari de la seva Escola Coral i de l’Escola de música que la nodreix, amb un concert de gran volada, amb la participació de totes les formacions vocals i instrumentals residents a l’Auditori –que també celebra els seus vint anys d’existència!-, i amb l’estrena d’una obra monumental, festiva i joiosa, i que convida a la reflexió tant als intèrprets de totes les edats per a qui està escrita, com al públic que en gaudirem. És el Messies, amb música d’Albert Guinovart i textos de David Pintó, dos autors de prestigi que coneixen molt bé als Amics de la Unió, i als quals ja han dedicat diverses obres, sempre exitoses i molt estimades.

Projectat fa tres anys llargs, aquest Messies s’ha anat gestant al llarg d’aquesta època convulsa i agitada que ens ha tocat viure, es va haver de posposar degut a la pandèmia i finalment arriba avui a l’escenari del nostre Auditori: quin honor i què excitant serà assistir a l’estrena absoluta d’una obra de gran envergadura, d’aquelles que quedaran en el repertori per sempre més, i de la qual se’n parlarà durant anys! I tots nosaltres en serem testimonis privilegiats!

Des de que Georg Friedrich Händel escrivís el seu Messies ara fa gairebé tres segles, cap altre compositor s’ha atrevit a abordar una obra semblant. Händel va explicar musicalment el naixement, la passió i mort de Jesús, i la seva resurrecció com a símbol d’esperança per a la humanitat, i ho va fer a través d’un oratori de grans dimensions que ha passat a la història com un cim de la música de tots els temps. Però aquest Messies del segle XXI, tot i tenir el de Händel com a referent, no té un component religiós sinó al·legòric, vinculat fortament amb el nostre temps, i vol ser un punt de trobada i de reflexió per a tota la humanitat. És un Messies laic, desvinculat de la litúrgia però amb un fil conductor profundament espiritual, expressat en textos poètics que ens interpelen a tots perquè fan referència directa a la condició humana: “El Messies és la metàfora d’un canvi a millor. Una flama d’esperança que viu dins de cadascun de nosaltres i que ens fa ser conscients de la insignificància dels nostres problemes dins de l’ordre de l’univers. Volem que el nostre Messies remogui consciències. Volem que aquesta llum que habita dins de tots brilli com mai abans no ho havia fet, a través de la força de la música”. Amb aquestes paraules, David Pintó presenta aquesta obra que ens convida a mirar el futur amb esperança.

Perquè el protagonista d’aquest Messies no és pas el personatge de Jesús, sinó tot allò que ell representa, allò que ens dona llum i esperança, allò que ens pot alliberar. I ja de ple en un segle XXI que ens neguiteja i ens espanta, aquesta esperança ens la donen els infants: aquests petits “messies” innocents, ingenus, de cor net i pur, inconscients del seu enorme potencial, que il·luminen tendrament tot allò que toquen i que són el futur i l’esperança de la humanitat. Éssers lluminosos que poden retornar el sentit al món en què vivim, un món que se’ns escapa i se’ns fa malbé, i que ells poden redreçar. Aquesta és la idea que ha inspirat David Pintó i que dóna força a uns textos poètics que toquen temes universals, actuals i ben propers a la nostra realitat quotidiana. Impressions d’un món que ens porten des de la foscor i la tenebra, el soroll i la solitud, on hi trobem egoisme, enveja i injustícia esplèndidament traduides per la música eloqüent i sincera d’Albert Guinovart, cap a la llum i l’esperança, la joia, els somriures i l’agraïment per la vida. Guinovart ha bastit un univers musical brillant i alhora íntim, ple de contrastos, escrit per a una orquestra ben nodrida, però amb un inequívoc protagonisme de les veus i els cors, que ens faran de guies en aquest viatge emocionant: la música com a sortilegi i profecia del canvi i la salvació que tots estem esperant.

I si pareu bé l’orella i allibereu la vostra intuïció, algun passatge us recordarà els efluvis jolius i solemnes d’un cert aire conegut, i us arrencarà un somriure de complicitat, tot cantant en veu baixa: “Al·leluia”!

Xavier Chavarria, musicòleg