CALIDOSCOPI | Per Xavier Chavarria

Un tresor de cançons

Josep Vila i Jover, fundador i director del Cor de Cambra de Granollers, ha viatjat arreu del món dirigint i fent música coral, però també aprenent dels millors cors i empapant-se dels repertoris infinits que ha escoltat en innombrables festivals, concursos i simposis. És la famosa “motxila” de cançons que el van enamorar en sentir-les cantades per cors de tot el planeta. Aquesta experiència li ha proporcionat un bagatge valuosíssim que aboca i inverteix en els cors que dirigeix a casa nostra, i que per al públic que tenim l’ocasió d’assaborir-los és un privilegi i una finestra oberta al món i als millors creadors actuals.

I aquest concert és una esplèndida mostra d’aquest bagatge coral universal: Vila i el seu Cor de cambra ens proposen un viatge fascinant per la música coral d’arreu del món a través d’una exquisida tria de peces d’autors actuals o recents, i que es poden considerar autèntics hit parades de la música per a cor. Obres d’una gran bellesa i d’una extrema complexitat tècnica (i algunes d’elles a vuit veus) que només formacions molt expertes son capaces de cantar amb solvència, i que formaran un calidoscopi musical ple de colors, timbres i paisatges sonors. Es tracta, segurament, de la selecció més suculent de meravelles corals compostes durant les últimes dècades pels millors creadors de repertori coral: peces d’un gran lirisme al costat d’obres ferotgement rítmiques, en una alternança de paisatges emocionals i estats d’ànim. Hi trobarem des d’espirituals i clàssics nordamericans, obres d’autor com la bellíssima Sleep, del compositor estadounidenc més popular de l’actualitat, Eric Whitacre (creador del cèlebre Virtual Choir (Cor virtual) format per milers de cantaires de tot el món i que es pot veure només a les xarxes), fins a la música escandinava i bàltica d’avantguarda (del multipremiat letó Eriks Esenvalds, del llegendari director suec Gunnar Erikkson, o del violinista i compositor noruec Gjermund Larsen). També sentirem peces religioses (la deliciosa The Lamb, del britànic John Tavener), música tradicional (on no hi faltarà una sardana coral) i una de les peces més sorprenents del repertori (i segurament la més “antiga” de totes!), la Geographical fugue del compositor vienès Ernst Toch, composta l’any 1930 i pertanyent a la Suite coral Gesprochene Musik (Música parlada) que proposa una mena de viatge musical per diverses capitals i indrets d’arreu del planeta, la partitura de la qual no conté ni una sola nota afinada: només ritme i paraula, amb la forma d’una fuga escolàstica. El calidoscopi de veus i cançons està servit: que comenci la festa!

Xavier Chavarria, musicòleg