JOYFUL! | Per Ramon Escalé

El gospel (sense accent), aquesta música tan propera i tan llunyana, tan familiar i tan desconeguda…

Més enllà de clixés i tòpics, el gospel va molt més enllà d'una sonoritat, uns ritmes o unes cançons, perquè està impregnat del record d’un passat dolorós no tan llunyà i també de l’esperança de milions d’ànimes que van patir un destí terrible -per desgràcia comú a tantes ètnies i pobles-.

El gospel és una filosofia de viure, un cant a l’amor senzill entre les persones, una catarsi col·lectiva que connecta i alimenta les ànimes, una lloança contínua a Déu i a Jesús, però que traspassa àmpliament les fronteres i les limitacions que impliquen unes creences determinades. El seu missatge universal va molt més enllà dels dogmes o rituals d’una religió concreta i, tot i que hi ha gent que creu que no es pot cantar gospel si no s’és creient, el fet de no ser-ho no impedeix que milions de persones el cantin arreu del món i l’arribin a sentir com alguna cosa molt íntima i personal. Si seguíssim aquest criteri molta gent no podria cantar les Passions, els Rèquiems, les Misses i tanta música d’origen religiós. Per sort, no hi ha manera d’impedir que algú canti allò que vol, que el commou i que estima.

Diria que la música sempre és un vehicle per transmetre, commoure i emocionar, però en aquest cas, la seva característica principal és aquesta: l’energia, els sentiments i l’espiritualitat que s’expressen a través d’uns sons rotunds i carregats d’emocions, que són la veu de l’ànima en la seva expressió més directa.

Pot semblar d’entrada que quan els blancs cantem Gospel, i sobretot des d’un vessant no estrictament religiosa o d’església com és en el seu origen, ens falta alguna cosa essencial per donar-li l’autenticitat que demana. Però des de l’experiència de molts anys compartint i transmetent aquesta música que tant m’apassiona i he acabat sentint com a pròpia, puc afirmar que en els seus orígens, evidentment aquesta és una música que demana la negritud, la vinculació profunda a les seves arrels, però que amb el pas del temps es transforma en universal i actualment, gairebé a tot el món, es poden escoltar cors de gospel que barregen sense fals pudor la seva cultura amb la sonoritat afroamericana. Una barreja que dona lloc a profundes interaccions que enriqueixen el llegat cultural de part d’un poble que va ser portat a una terra llunyana en contra de la seva voluntat i que va trobar en la música que ja portaven en el seu ADN, potser l'única vàlvula d’escapament d’una fosca realitat que se’ls havia imposat.

El gospel és avui una música plenament vigent, amb una profunda repercussió en la vida de moltes persones i es troba en les arrels de pràcticament tota la música no clàssica o popular que sona arreu.

Quan el gospel va sortir de l’estricte marc de les esglésies cap als anys 50 i 60 del segle passat primer, de la mà de Mahalia Jackson i, després, ja de manera molt més decidida, d'Aretha Franklin, Marvin Gaye, Sam Cooke i tants i tantes d’altres, va tenir una immediata repercussió en tota la cultura americana. També va haver de superar l'obstinada reticència de l'establishment religiós. Malgrat tot, la seva expansió va ser imparable i avui en dia podem trobar espurnes de gospel en pràcticament tota la música que anomenen moderna.

El repertori que us oferim a Joyful! és un petit recorregut per les diferents èpoques i estils de la història del gospel, amb el denominador comú de la passió i la visceralitat que és el seu segell d’identitat.

Que cors joves i amb la qualitat del Cor Jove d'Amics de la Unió vulguin interpretar i compartir amb nosaltres aquesta música és un pas endavant en la consolidació del gospel a casa nostra, ja que no fa tant era pràcticament desconegut i del que només en teníem referències a través de pel·lícules o esporàdics concerts. Esperem que gaudiu del concert i prepareu-vos a vibrar amb nosaltres!

Ramón Escalé, piano, arranjaments i director convidat de Joyful!