MISSA PER LA PAU | Per Xavier Chavarria

L’església de Sant Esteve de Granollers, amb el seu magnífic orgue Josep Maria Ruera, serà un escenari molt especial per a l’audició de l’estrena absoluta d’una obra de grans dimensions escrita especialment per a aquesta ocasió per un dels compositors més rellevants del panorama actual, Bernat Vivancos. Es tracta de la Missa per la pau, una obra composta per a doble cor de veus blanques, orgue i percussió, concebuda com un crit en contra de les guerres, i una reivindicació musical de la pau i l’entesa entre els pobles. La Missa per la pau és fruit d’un projecte musical molt especial i de gran envergadura que han endegat conjuntament dos dels cors de veus blanques més destacats del món musical del nostre país, el Cor Veus -  Cor Infantil Amics de la Unió i l’Escolania de Montserrat, que cantaran junts per primera vegada, sota la direcció d’un gran especialista de l’àmbit coral, Lluís Vilamajó.

Bernat Vivancos, que va ser escolà de Montserrat i també director de l’Escolania durant set temporades, és un expert coneixedor de les capacitats i possibilitats tècniques i tímbriques de l’instrument coral i de les veus blanques, i en aquesta obra de grans dimensions (voreja els noranta minuts de durada) exigeix el màxim rendiment d’aquestes dues formacions que coneix a fons. Una obra complexa i delicada, amb molts passatges a vuit veus on hi trobarem clusters, melodies gregorianes desplegades polifònicament, i cançons harmonitzades amb els colors i la tendresa que caracteritza tota la seva música. Hi ha molt repertori per a doble cor, però gairebé no n’existeix per a doble cor de veus blanques, i això també ha estat un repte colossal per a l’autor, que ha hagut de desplegar harmonies molt complexes i d’enorme densitat dins d’un àmbit de tessitura molt estret (més que el dels cors de veus adultes), dotant l’obra d’una sonoritat compacta i espessa, i d’un color molt especial.

Però també és una obra de gran originalitat perquè s’aparta del concepte tradicional de missa musical, i li atorga una nova dimensió: els passatges de l’ordinari de la missa (Kyrie, Gloria, Sanctus-Benedictus i Agnus Dei) es combinen amb diverses peces que no pertanyen a la litúrgia: motets, tres interludis per a orgue sol (que permetran un breu descans a les veus), el Pare Nostre, El cant dels ocells al moment de la pau, i fins i tot l’harmonització d’una cançó tradicional ucraïnesa, Floreixen les espines, de la qual en sentirem la primera estrofa en la llengua original i la resta traduïdes al català, i que clourà l’obra amb un record de les víctimes d’un conflicte bèl·lic ben actual i candent: cantem per la pau, però no oblidem que encara hi ha un munt de guerres arreu del món i ben actives. De fet, la frase final de l’Agnus Dei, “Dona nobis pacem”, amb la qual s’acaba l’ordinari de la missa, serà cantada en diverses llengües, les de diversos països que actualment estan patint un conflicte bèl·lic. Vivancos fins i tot ha previst la participació del públic en una petita intervenció en el salm responsorial, amb el text Aclama Déu, tota la terra.

Però tot i ser una missa musical, també hi percebrem els sons de la guerra: l’autor ha esquitxat l’obra amb passatges d’un caràcter bel·licós molt evident, amb ritmes frenètics, episodis inquietants, especialment a càrrec de l’orgue i la percussió, que provocaran un contrast lacerant amb el so humà i fràgil de les veus blanques, en una magnífica al·legoria sonora de la crueltat i la injustícia de la guerra. En paraules de l’autor, “l’obra vol ser un cant de llum i esperança en un món injust, desordenat i sovint massa sever”. I no hi ha millor manera de transmetre aquest anhel de pau i d’esperança que fer-ho amb la puresa ingènua, amb la càlida innocència que evoquen les veus blanques; fins i tot les intervencions solístiques de l’obra estan pensades per a ser cantades per membres dels cors, veus infantils i no pas adultes.

Un altre aspecte interessant del concert serà tastar la conjunció de dos cors excel·lents que canten per primera vegada junts però que tenen perfils i característiques sonores ben diferents: la manera de cantar, el treball vocal, el timbre i color de les veus, les edats, la funció, el repertori habitual i l’àmbit de les seves actuacions els defineixen com a dos instruments d’altíssim nivell però ben diferents al servei d’un mateix objectiu i missatge musical: tot un repte, arriscat i prometedor.

Cal destacar que no només el compositor Bernat Vivancos té un vincle molt estret amb l’Escolania de Montserrat (en va ser cantaire de petit, i anys després director) sinó que també són ex-escolans el director del concert, Lluís Vilamajó, i l’organista, el mallorquí Joan Seguí, que va formar-ne part mentre Vivancos la dirigia. Serà un privilegi ser testimonis de l’estrena d’una obra tan especial i en tan bones mans.