Cantàfrica | Per Alba Nogueras

L’arpa de l'Àfrica de l'oest

Cada racó de món sona d’una manera diferent perquè damunt del seu paisatge hi reposa, subtilment, una música que li és pròpia. I és que, de la mateixa manera que una llengua o uns costums conformen una identitat, una melodia també forma part de l’herència intangible que construeix la columna vertebral d’una cultura. A l’oest d’Àfrica, a la zona de l’antic Imperi Mali, fa segles que s’hi pincen les vint-i-dues cordes de la kora, un instrument a mig camí de l’arpa i el llaüt que, originalment, es feia servir per acompanyar els missatges al rei i, actualment, amenitza moltes de les cerimònies festives del poble Mandé. 

Avui, el músic senegalès Momi Maiga ens portarà algunes d’aquestes tonades; ell forma part d’una nissaga de cantants i intèrprets de la kora, els Cissokho, i n’ha arribat a ser un virtuós gràcies a allò que ha après de la seva mare i la seva àvia, del seu oncle, dels seus familiars. De fet, tots ells són molt més que músics, són transmissors de la història d’una societat; parlen de llegendes i genealogies, de cançons de bressol i cants rituals, però també de valors humans. Més que intèrprets, són mediadors i educadors. Aquesta és una professió que es coneix com a griot, jeli o jali; un ofici que és hereditari i que transmet un llegat històric que remunta al s. XII. 

Juntament amb el trio de músics que l’acompanya arreu i dues de les formacions dels Amics de la Unió, Veus i el Cor Jove, interpretaran, d’una banda, aquestes melodies arranjades i harmonitzades pel violoncel·lista Marçal Ayats i, de l’altra, estendards de música coral d’altres països africans. Sota la direcció de Marta Dosaiguas, els tres conjunts s’hauran d’entendre des del diàleg atent i la flexibilitat estructural. Serà, per tant, un treball en equip de més de cent persones: «Esperem que la magnitud de l'impacte de tantes veus juntes doti aquestes cançons d'una màgia especial i una gran potència emocional», comentaven. 

Traçarem un recorregut que passarà per Zàmbia, amb la tradicional Bonse aba, i per Sud Àfrica, amb Ukuthula, que parla de pau, fe, victòria i confort. Sabrem com sona la pregària «Pare nostre» si es diu en suahili a Baba ietu i ballarem al ritme de Here barana, una cançó de germanor. Seguirem el viatge amb Indodana –un himne pasqual en una de les llengües del sud del continent, l’isiXhosa– i amb Mamaliye, una cançó tradicional del poble Zulú. Acabarem demanant la llibertat amb Thula sizwe, coneixent la història d’amor d’un hipopòtam a Diba, i recordant una llegenda mandinka, amb Miniyamba. Això, i molt més, a CantÀfrica!