De la plaça a l'auditori | Per David Puertas

Fa molts i molts anys, la música només podia escoltar-se en directe. No hi havia aparells de ràdio, ni ordinadors, ni mòbils, ni tocadiscos. Era una època en què la música només existia en llocs molt concrets: a les esglésies, als palaus dels prínceps i als carrers i places dels pobles quan hi havia Festa Major.

Poc a poc van anar apareixent les sales de concert i, pagant una entrada, també podies gaudir de la música. I va ser aleshores quan els compositors que escrivien obres “de concert” van començar a inspirar-se en la música popular.

La música que sonava a les festes dels pobles era la que tothom coneixia: les cançons populars i les danses tradicionals. Si aquella música del carrer agradava tant a la gent, per què no convertir-la en música “seriosa”, en música “de concert”? I aleshores van començar a adaptar-la per poder-la tocar amb instruments “nobles” i “elegants” com els violins i les flautes travesseres, en lloc de fer servir els instruments populars com l’acordió o la gralla.

Aquesta és la història de com la música que es tocava als carrers va acabar dalt dels escenaris més elegants. Una història que ens parla del camí que la música popular va fer per arribar als auditoris i a les sales de concerts. De com les danses que es ballaven a les places —el minuet, la sarabanda, la pavana, la jota o la sardana— van inspirar la creació de la millor música clàssica.

Si vols sentir com la música d’un flabiol acaba sonant en un violí, com la música de la festa major acaba interpretada per una orquestra de corda i com una cançó popular pot ressonar dintre d’un piano, vine el diumenge 18 de febrer al Teatre-Auditori a escoltar l’Orquestra de Cambra de Granollers i al pianista Sergi Pacheco, amb la narració de David Puertas.