La Flauta Màgica | El poder d'explicar històries

Entrevista a Josep Vila, director musical, i Marta G. Otín, directora escènica

Cada dos anys s’estrena al Teatre Auditori aquest projecte compartit i de nova creació que s’ha convertit ja en tot un clàssic de la programació musical a Granollers. Enguany, el projecte es titula La flauta màgica (16 i 17.03.24) i és una producció del Teatre Auditori de Granollers, Orquestra de Cambra de Granollers, Amics de la Unió i Fundació AC de Granollers. Per conèixer millor aquesta iniciativa entrevistem al director musical, Josep Vila Jover i a la directora escènica, Marta G. Otín.

Anem a l’origen, el 2007. Per què vau decidir treballar conjuntament?

M: Vam connectar de seguida. Vam veure que la feina que fèiem es complementava.

J: Tots dos tenim molt clar que a través de l’art podem incidir en la societat; el motiu de la nostra feina és aquest, i això ens va portar a entendre’ns ràpidament.

Més tard, hi sumeu un cor format de diferents escoles.

M: La incorporació de les escoles va fer que la proposta es convertís en un projecte de ciutat, pedagògic i social, on nens i nenes sense experiencia en les arts escèniques poguessin gaudir d’una experiència única.

J: El projecte vol millorar, així, l’educació musical d’una manera profunda, fent que els nens i nenes visquin una projecció i una valoració social del seu treball quotidià a l’aula.

Ha anat evolucionant, per tant, al llarg de les diferents edicions?

M: Sí, i crec que es va fer un salt important amb els encàrrecs, les obres d’estrena.

J: Aquest creixement va passar a tenir una altra transcendència, perquè vam involucrar-hi persones amb una determinada trajectòria –el compositor, el lletrista– i això va fer que el projecte es donés a conèixer.

Amb quin criteri heu decidit cada any l’obra a representar?

J: Abans les escollíem per l’estructura, perquè no és fàcil trobar partitures on el cor sigui el protagonista. Això ens limitava perquè el tema no sempre era interessant. En aquest sentit, la Marta sempre s’ha anat adaptant amb la idea de prioritzar el treball musical del cor infantil.

M: Invertir en composicions pròpies ens ha permès, en aquest sentit, pensar en la posada en escena des del principi, creant personatges col·lectius i treballant sobre temes que ens interessen.

Quina importància té el treball interpretatiu pels cors?

M: Per mi, la música és una eina de comunicació. Té una força molt gran, tots n’escoltem. Ens emociona, ens apel·la. I fer-la ben feta està molt bé, però no és suficient. Jo vull que m’expliquin històries. Per això, treballar l’escena no és només posar una imatge bonica, sinó que cal buscar què serveix a l’intèrpret per explicar una emoció.

Enguany tornareu a portar a escena l’adaptació de La flauta màgica d’Albert Romaní, que ja vau representar el 2014: és una òpera de Mozart molt coneguda, però aquí s’explica diferent. De quina manera?

M: El fil narratiu de la història original és difícil d’explicar a un públic familiar; i en aquesta versió, no es parteix de l’inici, sinó de la trobada d’un grup de joves amb Papagueno, qui els explica que va salvar a Tamino del monstre, cosa que és mentida. A partir d’aquí, la història es repeteix fent protagonistes als joves del cor.

J: És una adaptació pensada per un músic. El que fa és ensenyar les grans àries de l’òpera, però amb una gran aportació pedagògica.

Entrevista realitzada per Alba Nogueras, periodista cultural.