Coralina, la serventa amorosa | El director diu...

Estimat públic amable, us donem la benvinguda de nou al teatre, amb un somriure fi i esperançat, i ens demanem inquiets si voldreu jugar amb nosaltres durant l’estona de la representació que tot just està a punt de començar. Aquests dies, mentre assajàvem, hem buscat en l’obra que hem volgut fer nostra una manera d’explicar la història de la Coralina. No ens és fàcil a vegades trobar el to, descobrir una manera planera d’arribar a l’essència del que devia buscar Goldoni, i traslladar-la als nostres dies.

El joc del teatre permet anar amunt i avall a través dels sentiments i les emocions, i trobar en una manera de fer-vos-la arribar a vosaltres. I també, en algunes ocasions, repensar les formes pròpies del teatre. Quin vertigen, oi? És el que sentim nosaltres mentre assagem. Com trobar la veritat des de l’artifici, o millor dit, com mostrar l’artifici que fa somriure en la veritat que fa plorar? Estem excitats d’ensenyar-vos el nostre treball, estem ansiosos per compartir-lo amb vosaltres, i provar de trobar junts aquest to que busquem.

Les comèdies de Goldoni neixen en un moment de canvi i elles mateixes representen un canvi importantíssim per al teatre, potser per això proposen una constant evolució. Ens trobem en les fronteres del que ja sabem i el que volem fer néixer de nou. Allò antic pot ser del tot contemporani si sabem trobar el color de cada gest i cada respiració. I voldríem que tot fos amable i dolç com una cançó d’estiu que t’acarona. Aquest és un moment important i bonic per a nosaltres, que ens fa sentir vius. Esperem que a vosaltres, com a nosaltres, aquests personatges també us facin arribar a un altre lloc.

Oriol Broggi, direcció artística

El somriure solar de Goldoni. Per què avui?

“Goldoni és com descobrir un llac petit, blau, fresc i nítid que s’obre entre els boscos i lesroques”. Així ho expressava Natalia Ginzburg i és exactament el que ens ha portat fins a Coralina, la serventa amorosa. Una invitació a submergir-te en una història fresca i dinàmicaque ens arriba de la Venècia del segle XVIII i que avui ens parla amb humanitat i ironia.

La Coralina il·lumina el nostre present amb la confiança que el Segle de les Llums va posar en la humanitat. Però també ens apel·la amb la complicitat de qui se sap imperfecte i carregat de sentiments contradictoris. En realitat, lluny de ser un teatre burgès que ha quedat ancorat al passat, com massa sovint s’ha pressuposat de Goldoni, les paraules i els ritmes d’aquesta serventa amorosa ens arriben directament com una crida a l’empatia i a la lluita per les causes justes. Seguint a Natalia Ginzburg, que en una ocasió reflexionava sobre el dramaturg, “Goldoni era un poeta. Un poeta no destina mai les seves obres a una societat; ho sàpiga o no les destina a l’ésser humà”.

Avui aquest racó quotidià, com un llac nítid i fresc és indispensable. Com a la companyia del Lliure l’any 1985, a nosaltres Goldoni també ens arriba com un bàlsam que fa possible creure encara amb l’ésser humà com algú capaç de produir alguna cosa més que horror i més horror. I és per això que ens figurem l’autor, com va dir Lluís Pasqual, “sempre amb un somriure nostàlgic i solar”.

Amb Coralina, la serventa amorosa, el teatre es converteix en una festa, un embolic de personatges teatrals, però molt reals, que ens posaran al davant el reflex de la vida, lluminós com els rajos de sol que entren per les antigues finestres que marquen l’espai escènic.

Parlem de coses alegres!