Stabat Mater de Brotons | Per Salvador Brotons

Escriure un Stabat Mater a les portes del segle XXI no és estrany ni agosarat. El que potser sí que és agosarat és fer una obra simfònic-coral de més de mitja hora. Sembla que estiguem educant la ment a rebre estímuls curts, fàcilment assimilables i desxifrables de forma immediata. Per això, demanar al públic que dediqui mitja hora de la seva vida a deixar-se seduir per una obra musical sembla demanar massa. Crec, però, que val la pena.

He dividit l’obra en set moviments, i cadascun d’ells té un contingut, material temàtic, caràcter i objectius diferents. No obstant això, s’estableixen paral·lelismes entre els moviments: El primer i el cinquè són moviments llargs, densos i de gran intensitat dramàtica. El segon i el quart són números curts, lents i reflexius, com petites àries a càrrec dels solistes vocals (el segon del baríton i el quart de la soprano). Com a contrast, els moviments tres i sis són d’una gran força, de tempo ràpid per al cor i l’orquestra. El setè, com a darrer número, és tot una altra cosa. Aïllant i a la manera de conclusió, la música pertany a un altre món: el món etern de l’infinit.

Seguint l’obra part a part, la música sempre intenta seguir pregonament el text. Així, doncs, la part primera (Stabat Mater Dolorosa) planteja el dolor sofert de la Verge al veure el patiment del seu fill a la creu. És un moviment de gran intensitat dramàtica on el cor i l’orquestra arriben a crear clímax sostinguts. 

Qui est homo, el baríton, a la manera d’un recitatiu expressiu es pregunta el per què d’aquest patiment, dolor i tristor. 

El Pro pecatis és un trepidant número per a cor i orquestra, on s’accentua la brutalitat del text amb els fuets i tortures a Jesús.

Eia mater ens parla d’amor, i és la soprano qui s’encarrega de fer-ho amb mà dolça i també planyívola intervenció amb acompanyament orquestral.

Sancta mater és un número força desenvolupat en dues parts temàticament individuals unides per un interludi orquestral basat en el tema del primer moviment.

L’Inflammatus et accensus és un número fugat coral de gran força imitativa i contrapuntística. El moviment ràpid i també trepidant ens parla d’un text dur.

Finalment en el Quando corpus morietur s’arriba al punt més sublim de l’obra. La culminació de tot procés vital. La música i el text pertanyent a un altre món. Es comença amb una visió etèria, confusa i llunyana del traspàs de l’ànima a la vida eterna (cor de dones fent coixí a una melodia dels violins i del glockenspiel). Després d’aquesta ambient s’introdueix un nou tema molt líric tonal i ple d’amor que seria la visió d’un món just, perfecte, bonic, plaent on tota la humanitat s’uneix per viure eternament. El crescendo dinàmica-textural que s’aconsegueix és molt gradual per arribar a una culminació apoteòsica amb les notes de l’inici de l’obra.

L’Stabat Mater és un himne a la Verge Maria atribuït a Jacopone da Todi, un monjo-poeta franciscà del segle XIII que va morir el dia de Nadal del 1306. El text (vint estrofes de tresversos cadascuna) parla del dolor que la Verge Maria sent vetllant el seu fill al peu de la creu. 

Salvador Brotons, director