Turandot | Per Marc Balcells

Turandot es mira al mirall

Quantes Turandots, l’òpera, gaudirem al llarg de la nostra vida? I quantes Turandots, la princesa, haurem vist? La meva hipòtesi, aglutinant ambdues preguntes, és que haurem vist tantes princeses com produccions d’aquesta òpera. Pot semblar tot el contrari, cert: per a molts de nosaltres, Turandot sempre serà aquesta femme fatale, una belle dame sans merci, com es deia a la literatura de l’època. Llegim als programes de mà que Turandot és freda, orgullosa, altiva i cruel (cortesia de la seva avantpassada Louling), en contraposició a l’altre personatge femení de l’òpera, Liu, qui és amable, gentil i apassionada. A la ‘pobre’  Turandot se li han dedicat fins i tot qualificatius ben lletjos, com psicòpata i frígida. I, poca broma, al final de l’òpera, salt mortal de Turandot, que esdevé pràcticament una altra persona per la màgia del drama: el tigre esdevé innocent, dolç i vulnerable, embadalida pel sacrifici de Liu.

Però Turandot és, en el fons, un constructe cultural, i com a tal, pot representar tantes coses! Sense anar més lluny, la Turandot de Puccini, Adamo i Simoni res tenen a veure amb la de Gozzi o la de Schiller: Gozzi va escriure la seva Turandot basant-se en la tradició de la comèdia dell’arte l’any 1761; a partir d’aquesta, Schiller construeix la seva Turandot, Prinzessin von China l’any 1802 (en vers). I d’aquí, cap al segle XX. Ja només amb aquesta cronologia, com no pot anar canviant el personatge? Nous temps, nous públics.

Els animo a fer una passejada, doncs, per la literatura existent, abans d’anar a veure aquesta nova producció de Turandot: comencin si volen per les versions prèvies del personatge, i després sobre els rius de tinta que els acadèmics han escrit sobre la Turandot pucciniana. Hi trobaran de tot: comparacions amb exorcismes (per allò que dèiem del canvi); projeccions puccinianes de la seva crisi marital o de l’angoixa que li causava al compositor veure la fallida de l’estat modern italià (pobre, si estigués viu ara mateix!); interpretacions freudianes (allò que dèiem abans de la princesa frígida); i l’etern debat sobre què significa ser una dona pucciniana, possiblement un dels punts més contenciosos en la literatura sobre el compositor. 

Gaudim, doncs, d’una nova producció de Turandot, i d’una nova princesa de la mà de la Fundació Òpera a Catalunya!

Marc Balcells, professor dels estudis de dret i ciència política a la UOC. Vicepresident d’Amics del Liceu.