Turandot | Per Marc Heilbron

Música al servei de les emocions

Si alguna cosa caracteritza l’escriptura musical pucciniana, és la capacitat d’assimilar els diferents llenguatges musicals de la seva època per posar-los al servei de l’òpera. Puccini entén la música com un element dramatúrgic fonamental. La música ens narra i narra sobretot les emocions del teatre operístic. En cas de Turandot, l’últim estadi de la seva evolució com a compositor, va fer servir una extensa paleta de recursos inspirats en els corrents vanguardistes del seu temps. L’eco de la brutalitat sonora d’alguns passatges de La consagració de la primavera (1913) d’Stravinsky ressona en els primers acords de Turandot  i les exòtiques harmonies i orquestracions de Debussy amb flauta, arpa i celesta apareixen, per exemple, en el Cant a la Lluna del cor de l’acte I. Un altre eco de Debussy es troba en l’escena dels tres ministres a l’inici de l’acte II amb l’ús de l’escala de tons sencers i el recurs a una percussió exòtica i orientalista. D’altra banda, la vocalitat contundent del personatge de Turandot, amb la seva dificilíssima ària In questa reggia, és hereva de la de Salome o Elektra de Richard Strauss. No sorprèn que moltes sopranos tinguin els tres personatges en el seu repertori. L’altre element diferencial de Turandot es l’allunyament de l’estètica naturalista del verisme:  Turandot i Calaf, des del punt de vista dramàtic, tenen poc a veure amb Mimì, Rodolfo o Butterfly. Subsisteixen, però, alguns elements musicals que no són tan llunyans. La inclusió de passatges de melodisme exaltat a les dues àries de Liù i de Calaf, com el famós Nessun dorma, que són el cant del cigne de la tradició lírica de l’òpera italiana a la qual Puccini va romandre fidel fins l’últim moment.

Com és sabut, la partitura va quedar inacabada a la mort de Puccini i el duet i el cor final són obra del compositor Franco Alfano, que va fer un treball molt digne, especialment al cor, que reprèn el tema de Nessun dorma amb una escriptura musical molt brillant.

La partitura de Turandot és el testament musical de Puccini, compositor que no va deixar mai d’evolucionar amb un objectiu sempre present:  captivar emocionalment el públic a través de la seva música.

Marc Heilbron, professor d’Història de l’Òpera de l’ESMUC i encarregat de presentar les òperes al Teatre Auditori de Granollers