Música present, passada i futura | Per Oriol Padró

En el món antic les Moires filaven el destí del món i de la humanitat i ho feien tot cantant: Làquesis cantava els fets del passat, Cloto els del present i Àtropos cantava sobre el futur. Aquest mite, com tots els mites que perduren, respon a una inquietud natural de l’ésser humà pels fenòmens que l’envolten i dels quals forma part.  

En aquesta metàfora hi intervé la música perquè habita en el mateix espai que aquesta sensació de que el present esdevé passat massa ràpid i que el futur mai acaba d’arribar. La música només existeix aquí i ara, quan les ones arriben a la nostra oïda i el cervell les converteix en so. Després d’això esdevé només un record. 

Però la música també ens permet sentir, en el present, allò que va ser escrit en el passat i alhora projectar, mentre escoltem, el nostre jo cap al futur. Igualment, la programació d’un espai dedicat a la música com el Teatre Auditori de Granollers ens permet, a cada concert, provar de sentir el cant de les tres Moires. 

La temporada de clàssica de Granollers mira al passat perquè hi sentirem músiques d’altres èpoques però també perquè es basa en la tradició musical de la ciutat que testimonien les formacions residents al teatre: una Orquestra de Cambra de Granollers amb més de trenta anys i tres cors (Veus-Cor Infantil Amics de la Unió, el Cor de Cambra de Granollers i el Cor Jove Amics de la Unió) que formen part d’una entitat creada fa gairebé un segle i mig. 

Es presenten propostes musicals que dialoguen entre passat, present i futur de diverses maneres. Així, entre 2024 i 2025 podrem sentir el flautista Claudi Arimany però també la música del seu mestre Josep M. Ruera, de qui celebrarem el 125 aniversari. També escoltarem obres de temps llunyans com les d’Antonio Vivaldi, i ho farem tant amb reinterpretacions actuals com amb lectures que ens acosten a l’original. També gaudirem de composicions per al teatre, un altre art que només existeix en el present i, fInalment, no faltarà la música sacra que ens recorda que la música sempre va lligada al ritual, a l’espiritualitat i per tant, a la voluntat humana de transcendir el present i sortir del nostre petit racó anomenat “jo”. 

Provem de gaudir de les propostes musicals d’aquesta temporada imaginant, des del present, com seran aquests concerts futurs. Pensem en els temps passats en que aquella música fou escrita i perquè ens apel·la encara avui i ho seguirà fent demà. Som realment productes del nostre temps? o la música ens recorda que, simplement, som la manifestació present d’una realitat més gran que es diu humanitat?

Oriol Padró Cirera, arxiver melòman i responsable del pòdcast Sons en el temps