ANIMAL RELIGION | Entrevista a Jou Serra

Entrevista a Jou Serra, de la companyia Animal Religion

"Treballar amb infants amb TEA ens fa vibrar i créixer"

Què us va motivar a treballar amb famílies i nens amb Trastorn de l’espectre autista? 

La proposta de treballar amb infants amb TEA ens va arribar a través del Festival elPetit. Primer ens van proposar crear un espectacle per nens i nenes de 2 a 5 anys. Després d’aquest espectacle ens van oferir la possibilitat de fer la peça en format relax performance i sobretot enfocat a persones amb TEA. Per nosaltres era molt nou, però confiàvem en la mirada de l’equip del Festival i teníem ganes i curiositat d'apropar-nos-hi. El resultat va ser tant enriquidor i positiu per nosaltres que volíem créixer i aprendre més juntes.  

Previ a la primera experiència vam tenir varis diàlegs amb persones expertes que ens van donar consells i eines, per exemple, en relació al volum del so o com els tons més aguts podien influir en la seva incomoditat o benestar. Estàvem molt obertes a modificar el ritme de la proposta, treballar amb llibertat i escolta cap al grup d’infants que van venir aquell dia sense deixar de fer la nostra peça. 

Podeu descriure alguna experiència personal que hagi influït en la vostra decisió de col·laborar amb aquest col·lectiu? 

La meva curiositat i influència per voler treballar amb infants amb TEA crec que ve de lluny. El meu pare era ballarí i mestre, vaig viure molts moments amb ell a l’aula i a la sala d’assaig. Allà vaig aprendre la comunicació física no verbal i la seva importància com a llenguatge entre adults i també entre infants. Amb aquesta informació sensible dins del meu cos i a mida d'anar-me situant des d'una mirada adulta, he anat comprenent com els infants tenen necessitats molt diferents i maneres diverses de relacionar-se amb el món i amb les persones del seu voltant. Tot això ha sigut important en el moment d’endinsar-nos com a companyia a treballar amb el col·lectiu TEA. Com a Companyia Animal Religion, estem molt interessades en investigar des de la llibertat, el risc o la sorpresa, tots ells, elements molt importants pel circ contemporani que fem. Treballar amb infants amb TEA, ens fa vibrar i créixer a nosaltres i als infants.  

Quines característiques del circ o de les arts escèniques en general, creieu que són especialment beneficioses per als nens i nenes amb TEA?

Les arts escèniques desperten els sentits i això és un element molt important quan volem treballar amb infants amb TEA. Treballar a través del llenguatge corporal, molt precís a vegades en la disciplina del circ, pot expressar moltes emocions i imaginaris diversos. També l'espai sonor, la música i la il·luminació fan que l'infant pugui endinsar-se més en la proposta d'una manera immersiva i/o profunda.

Per nosaltres és molt interessant trobar recursos i barrejar disciplines: treballem majoritàriament a través del cos, el so i la llum i intentem que les nostres disciplines activin i despertin a l'espectador. També ens interessa que els dispositius que activen els nostres objectes escènics, com per exemple un micròfon canya de pescar, siguin els infants a través de les seves paraules o accions. Les arts escèniques i el circ proposen generalment una trobada temporal, i generen un espai que està pensat per activar, fer moure, pensar, experimentar,... i tot aquest espai ajuda a la comunicació, dona eines per expressar-se, compartir i viure. 

Com adapteu els espectacles i activitats perquè siguin accessibles per als infants amb TEA?

Fins ara hem treballat amb nens i nenes amb TEA a través de l'espectacle per infants "Hola, mans i peus..." i l'adaptació és molt mínima. Sobretot agafem un número més reduït d'infants, tenim present el seu ritme i  estem obertes a que els infants puguin entrar en l'espai escènic, que puguin aportar sons o accions concretes com sortir i entrar de la sala, per exemple. 

Podria dir que el més important és que estem desperts, atents i oberts a les incorporacions naturals dels infants i alhora crec que aquesta obertura fa que els infants també estiguin receptius a les nostres propostes des de cada individualitat. Tant en Joan com jo, sortim del nostre espai tècnic quan es necessari i també participem activament. A l’inici de l’espectacle nosaltres mateixos ens presentem, saludem a tots els infants i els dirigim per ensenyar on s'han de seure. 

Podeu compartir alguna història o anècdota que destaqui l'impacte positiu de la vostra feina en un infant amb TEA o la seva família?

Vam està a Edinburgh International Children’s Festival (Edimburg, Regne Unit). Allà vam presentar la peça "Hola, mans i peus...". Molts educadors ens venien a explicar que la personeta X, mai abans havia fet tants passos, o mai abans s'havia connectat tant directament i fins i tot físicament al una persona que no coneixia... 

Al inici de l'espectacle presentem una canya de pescar que té un micròfon, i en Quim acosta el micròfon a la boca dels infants per veure si diuen "Hola", que és el que normalment passa. En el cas dels grups TEA, majoritàriament passen altres coses: potser ens fan una presentació completa del seu nom i cognom, on viu, i amb qui han vingut a l'espectacle, o ens canten una cançó molt bonica i dolça. A nosaltres ens sorprenen perquè no segueixen uns protocols socials establerts, i això ens dona l’oportunitat d’obrir, de donar espai i fer créixer aquell moment, més que si hi ha una lògica concreta.