CONQUERIDORS | Per Josep Maria Mestres

Text del director

Jaume I encara és viu. Han passat vuit-cents anys i Jaume I el Conqueridor està més viu que mai. L’afany de conquesta mou el món. Cada matí ens aixequem i ens disposem a lluitar per conquerir alguna cosa. Cadascú dins les seves possibilitats i segons les circumstàncies que li han tocat viure, lluita per aconseguir satisfer les seves necessitats,  les seves ànsies de conquesta. Sovint ho fem per diners, per poder, per ideals, per sexe, per amor, per reconeixement,... per passar a la Història! I també -cal que ho tinguem sempre present!- hi ha qui tot just té permès lluitar per sobreviure. I això em porta a assenyalar una obvietat: perquè els Conqueridors puguin fer la feina que dona sentit a la seva vida, sempre hi ha d’haver uns danys col·laterals, els Conquerits.

Ramon Madaula ens els posa tots al davant: Jaume I, els Conqueridors i els Conquerits, i construeix una comèdia que no té por de contemplar de cara les seves grandeses i les seves misèries, que també són les nostres. La seva mirada és crítica i incisiva, però també sap ser compassiva i tendra quan cal. I sempre és divertida. Perquè no crec que us descobreixi res si dic que Conqueridors és una comèdia brillant. I només afegiré que cada dia tinc menys certeses, però una de les poques coses de les que estic convençut és que, per lluitar contra la desesperança, l’arma més poderosa que tenim a l’abast és el sentit de l’humor.

Josep Maria Mestres