LA GRUTESCA | Per Marc Villanueva Mir

En l’època de la intel·ligència artificial i els algoritmes, les aplicacions de reconeixement facial ens perden breument quan esclatem a riure, i pampalluguegen perplexes, com si per un moment ens haguéssim transformat en una altra cosa.Riure és perdre la gravetat, tant en sentit literal com figurat. Aquest desdoblament és el mateix que trobem a les pintures grutesques dels passadissos subterranis del Palau de Neró: una invitació a redescobrir-nos col·lectivament a través d’un dels motors físics que ens defineix com a humans: el riure, que no deixa de ser una manera d’anomenar la llibertat.

Ara bé, es pot provocar el riure? Evidentment sí, però podria ser que buscar o provocar un riure espontani volgués dir trair la naturalesa involuntària i indòmita del riure. El riure és llibertat, sí, però també es pot convertir en una eina de control. Aquest és el repte artístic que es planteja La grUtesca: preguntar-se sobre el riure sense voler fer riure, endinsar-se en els racons més íntims, sensibles i a la vegada col·lectius del fet de buscar el riure.

L’univers poètic que desplega La grUtesca torna a ser una reinterpretació molt personal del món del circ, que per a aquesta companyia veterana ja és sinònim de vida, de llibertat i de fer família. En aquest cas, però, en Jordi Aspa i la Bet Miralta s’exposen directament i sense màscares, tot buscant la distància més curta possible amb les espectadores, fins al punt de poder-los llegir els pensaments, mentre investiguen i manipulen unes emocions més lleugeres i delicades: perquè en un món on sembla que les llibertats i les oportunitats d’esdevenir d’una altra manera s’estan extingint, també pot ser que el riure s’extingeixi. I si és així, una de les preguntes més importants que ens podem fer és com cuidar-lo i conservar-lo. Al final de La grUtesca, en Jordi i la Bet especulen sobre quina és la millor manera de guardar el riure, que evidentment no és enllaunar-lo. Així que potser els globus, amb la seva lleugeresa, natura efímera i trajectòria imprevisible, sàpiguen alguna resposta.

Marc Villanueva Mir, dramaturg de La grUtesca