GLÒRIA A LA PIETÀ | Per Oriol Padró

Fa menys d’un segle que la  música de Vivaldi forma part de les programacions regulars d’auditoris i sales de concert. Fins a mitjans del segle XX el compositor venecià era conegut només en cercles especialitzats i ho era bàsicament per la seva música instrumental. Tant les seves òperes com la seva música sacra havien caigut en l’oblit ja que al segle XVIII aquest tipus d’obres no se solien publicar. Si a això hi afegim el fet que després de la mort del compositor, l’any 1741, les seves partitures manuscrites van ser venudes per part de la família a un col·leccionista particular, entenem perquè la música de Vivaldi va desaparèixer del mapa durant 200 anys.

No seria fins l’any 1926, quan les obres completes de Vivaldi van aparèixer en unes golfes d’un col·legi salesià del nord d’Itàlia, que la música del gran mestre venecià va ser redescoberta. Abans d’aquell moment, el poc que se sabia de Vivaldi feia pensar que no era probable l’existència de música religiosa d’aquest compositor ja que mai va ser mestre de capella, però en el procés d'estudi de la seva obra van aparèixer nombroses obres sacres com el Gloria que es presenta en el concert d'avui.

Quan l’any 1713 Vivaldi va ser admès com a professor a l’Ospedale della Pietà va començar a rebre encàrrecs per escriure obres religioses. La Pietà era un orfenat i escola per a nenes que, amb els anys, havia anat adquirint un elevat prestigi pel que feia a la formació acadèmica de les seves alumnes amb especial rellevància de la formació musical. Antonio Vivaldi va exercir de professor en aquell orfenat durant uns anys i, a part de la seva tasca estrictament docent, també era el responsable de compondre música que les alumnes interpretaven tant en concerts oberts al públic com en els oficis religiosos que es feien a l’església de la institució. La qualitat de les obres i l’alt nivell interpretatiu de les joves instrumentistes i cantants atreia un gran nombre de públic a aquests concerts, fet que influia molt positivament en els comptes de l’orfenat i que, per tant, generava encara més encàrrecs a Vivaldi.

El Gloria in excelsis Deo (“Glòria a Déu a dalt del cel”) és un himne de lloança dedicat a la Santíssima Trinitat i originat en els primers temps del cristianisme, que forma part de l’ordinari de la missa catòlica. Per aquest motiu ha estat musicat per centenars de compositors i compositores. Dels dos Gloria que sabem que va escriure Vivaldi avui es presenta el que ens ha arribat més complet i que, per tant, s’interpreta més habitualment. No obstant, a la majoria d'enregistraments o concerts hi sentirem aquesta obra amb les veus d’un cor mixt, malgrat el fet que en el seu moment va ser escrita per a un cor de noies.

Per això l’Orquestra de Cambra Terrassa 48 i Veus ens proposen apropar-nos a aquest himne cantat per unes veus blanques com les de la Pietà. Una engrescadora proposta que ens permetrà gaudir d’aquesta expressiva obra plena de contrastos amb la honestedat d’unes veus joves i solvents que afrontarán tant les parts corals com les solistes.

Oriol Padró Cirera, arxiver melòmen i responsable del pòdcast 'Sons en el temps'.