SALMS DE CHICHESTER | Per Oriol Padró

Un missatge de pau universal

Leonard Bernstein va compondre l’obra central del concert d’avui el 1965 per encàrrec de la Catedral de Chichester. El resultat va ser una composició per a cor i orquestra que fusiona referències musicals de les tradicions jueva i anglicana amb elements propis del segle XX. Hi trobem tant la influència dels càntics litúrgics de la sinagoga com de la tradició coral anglesa, estretament vinculada a la fe. A més, Bernstein va optar per mantenir el text dels Salms en hebreu, en lloc del llatí o l’anglès, reafirmant així les seves arrels jueves, però també recordant a l’oient —majoritàriament de tradició cristiana— allò que aquestes dues religions tenen en comú, en comptes de les seves diferències.

Tot i la seva dimensió religiosa, el missatge central de l’obra és profundament humanista: una crida a la fraternitat universal. La tria del Llibre dels Salms no va ser iniciativa del compositor, sinó una proposta dels responsables de l’encàrrec que, tot i no ser obligatòria, va ser vista per Bernstein com una oportunitat d’explorar els punts de trobada entre les dues tradicions. A l’hora d’escollir entre els 150 salms, va seleccionar textos que li permetessin expressar la idea que la pau i la convivència són l’estat natural de la humanitat i que és responsabilitat nostra preservar-les.

Els Chichester Psalms ens transporten des d’un estat inicial de pau, on la humanitat confia en un Déu protector, fins a un món sacsejat pel conflicte i el dolor. A través de la música i el text, l’obra evoca la lluita i la inestabilitat, però conclou amb un cant de reconciliació i esperança.

A més d’aquesta obra que dóna títol al concert d’avui, el programa inclou altres peces de compositors nord-americans del segle XX que comparteixen aquest mateix missatge pacifista i universalista. Per exemple, Fanfare for the Common Man, d’Aaron Copland, transmet una grandiositat que recorda els primers compassos dels Chichester Psalms i, alhora, evoca un context bèl·lic marcat pel dolor i la resistència. Per la seva banda, la Mass for Peace de Karl Jenkins combina la tradició cristiana amb altres llegats culturals, en una aproximació similar a la de Bernstein. També Adagio per a cordes, de Samuel Barber, ens convida a la introspecció amb la seva serenitat, connectant amb el final conciliador dels Chichester Psalms, quan el cor canta: "Que n’és de bo i agradable que els germans visquin en harmonia.”

Aquesta crida a la unitat a través de la música també és present en la peça Zikr - Un Cant Islàmic, del compositor indi Allah Rakha Rahman. Basada en la rítmica dels dhikr sufís —oracions repetitives que generen un estat d’èxtasi espiritual—, aquesta obra crea una connexió profunda amb allò transcendent. De la mateixa manera que Rahman troba en la tradició islàmica una expressió musical de pau, Bernstein utilitza els Salms jueus per construir un pont sonor entre cultures i religions.

Avui, els cors i l’orquestra reunits a l’escenari ens conviden a compartir aquest missatge de diàleg i integració que ens recorda que en un món tan sovint marcat pels conflictes la música ha estat —i continua sent— un llenguatge de reconciliació capaç de reforçar la riquesa compartida que representa la diversitat de creences.

Oriol Padró Cirera, arxiver melòman i responsable del pòdcast Sons en el temps