CARMEN | Per Alba Nogueras

La llibertat, la valentia

Sempre es diu que Carmen és una ànima lliure. Bé, Carmen, per sobre de tot, és una supervivent. Bizet ens situa en un món hostil per a qualsevol dona, un món farcit de militars capritxosos, conscients de la seva força i autoritat. Ho veiem des del principi amb Micaëla: ella, prudent i educada, fa una pregunta i pretén marxar de seguida, perquè se sap indefensa i en clara minoria. Però ells insisteixen, una vegada i una altra, i ignoren els seus “no”. Ho veiem, també, amb les treballadores de la fàbrica de cigarretes. Són els soldats, els que les titllen de coquetes i descarades: elles han sortit a fumar per descansar una estona, i es veuen increpades per paraules i promeses buides com el fum. Aquí, de nou, ells volen la seva atenció, i elles –simplement per fer la seva– són considerades cruels. Llavors apareix Carmen i ens dona la clau de l’argument: l’amor no es pot forçar, ni amb precs ni amb amenaces. L’amor és lliure.

Però no s’ha de confondre l’amor amb la seducció. Carmen se sap objecte de desig i aprofita aquesta engruna de poder que li dona la societat per sortir-se amb la seva, sense culpa ni perdó. Fa servir les eines que té per moure’s en un món d’homes: la bellesa per atraure’ls, la ironia per provocar-los i l’orgull per protegir-se. Aquest joc li permet escapar-se de la presó, fugir amb els contrabandistes o simplement, divertir-se. Per contra, Don José és un home poc intel·ligent i incapaç d’assumir la responsabilitat dels seus actes. Que deserti de l’exèrcit o que no vagi a veure la mare no és fruit de cap embruix: són les seves decisions, i té moltes oportunitats per rectificar-les. Culpa Carmen d’haver-lo portat pel mal camí, però ella li és franca en tot moment. Ell no és cap víctima tràgica, sinó un violador i un assassí i, evidentment, no estima Carmen: això és important tenir-ho clar. Ella, valenta, sap que ell la matarà i accepta aquest destí, sent conseqüent amb si mateixa. Però tant de bo no li calgués aquesta valentia, tant de bo el final fos diferent: el d’aquest personatge fictici i el de tantes altres dones ben reals.

Alba Nogueras, periodista i crítica cultural