L'EXERCICI DE LA VIRTUT | Per Oriol Padró

El virtuosisme ha tingut un gran pes en la història de la música europea sobretot des del segle XIX i no s’ha d’entendre només com el domini tècnic de l’intèrpret, sinó que el veritable virtuós ha de ser també capaç de comunicar-se amb el públic i donar sentit a la música que fa sonar. La jove i talentosa violinista Joana Santandreu presenta en aquest concert dues peces escrites en el seu moment per a que l’interpretessin instrumentistes virtuosos: el Praeludium i Allegro de Fritz Kreisler, escrit el 1905, i la Introducció i Rondó Capriciós de Camille Saint-Saëns, de l’any 1863.

Fritz Kreisler (1875-1962) va gaudir d’un gran èxit com a violinista virtuós i va escriure un volum significatiu de peces que ell mateix interpretava en els concerts que oferia, però per tal d’evitar de ser acusat de vanitós i de buscar un excessiu protagonisme, atribuïa moltes d’aquestes obres a autors antics. Aquesta pràctica, que va mantenir en secret durant uns trenta anys, revela la convicció de Kreisler que el seu virtuosisme estava al servei de la música i no a l’inrevés, una convicció que ben segur que seria secundada per un altre geni del violí, Pablo Sarasate d’una generació anterior, i que va ser una important influència per a virtuosos posteriors, ja que les seves contribucions a la tècnica del violí són incomptables.

Justament per a Sarasate va ser escrita l’obra de Camille Saint-Saëns (1835-1921) que també interpretarà Santandreu. Una peça d’estil virtuós i amb clares influències espanyolitzants que completa la part del concert que ens convida a reflexionar sobre la figura del virtuós en tant que artista que, amb la seva destresa, inspira noves formes de creació alhora que honora la tradició.

Una altra perspectiva del virtuosisme és la que ens ofereix la interpretació del quartet de Fanny Mendelssohn (1805-1847), una figura central del romanticisme que, tot i posseir un talent excepcional com a compositora i pianista, la seva obra va romandre a l'ombra de la del seu germà Fèlix a causa de les limitacions socials patides per les dones. La compositora va saber, però, fer de la debilitat virtut i va aconseguir mantenir la seva producció organitzant vetllades musicals a casa seva, amb un públic reduït d’amistats i familiars, on mostrava la seva feina que, a més, resultava més lliure i avançada que la de molts autors coetanis, ja que no estava sotmesa a la pressió de l’èxit comercial. El quartet que avui sentirem, adaptat per a orquestra de corda, té una curiosa estructura per l’època en què està escrit i, alhora, transmet una intensa malenconia.

El virtuosisme és, literalment, l’exercici de les virtuts, siguin físiques o intel·lectuals, i la Fanny Mendelssohn va tenir la virtut de la valentia i la perseverança necessàries per a continuar escrivint música tota la vida. De la mateixa manera, cada vegada que algú mostra les seves habilitats en públic des de dalt d’un escenari, com farà la Joana Santandreu, demostra també el mateix grau de virtuosisme.

Oriol Padró, arxiver melòman i responsable del pòdcast Sons en el temps