L'ALÈ DEL TEMPS | Per Oriol Padró

El primer concert que ofereix l’Orquestra de Cambra aquest 2026 representa una proposta molt especial, ja que és protagonitzat per la secció de vents sota la batuta del prestigiós clarinetista i director Joan Enric Lluna que ha preparat una selecció de peces que representa un viatge pel repertori per a Harmoniemusik, el conjunt de vents nascut a la segona meitat del segle XVIII. 

En un temps en què no existien els enregistraments, les adaptacions per a grups de vent permetien que les parts més cèlebres de les òperes sortissin dels teatres per arribar a les cases, places i jardins, essent accessibles per a un públic més ampli, que d’altra manera difícilment les hagués pogut sentir. El programa reflecteix precisament aquests orígens amb l’adaptació de l’òpera de Mozart, El rapte del serrall: Aquesta música, plena de melodies alegres, exemplifica la funció de difusió popular que tenien aquests grups, una tasca que el mateix Mozart valorava tot i que no sempre va poder completar els seus propis arranjaments. 

El recorregut avança cap al romanticisme amb el Nocturn de Mendelssohn, una obra escrita quan el compositor tenia quinze anys i que destaca per la capacitat d’aprofitar l'expressivitat de cada instrument individualment. Tot i això, en el primer Romanticisme (al qual pertany Mendelssohn) la música per a conjunt de vents encara havia de créixer molt. Seria la generació posterior la que sabria esprémer al màxim aquestes sonoritats i en aquest concert gaudirem de la imprescindible Serenata Op.44 de Dvořák, una de les grans obres del repertori que s'inspira en la tradició clàssica de la "Gran Partita" de Mozart, però incorpora l’essència de la música folklòrica de Bohèmia. En aquesta peça es pot observar com n’és d’important la presència del contrabaix a l’hora d’aglutinar el so dels instruments de vent i multiplicar-ne els harmònics, dotant el conjunt d'un cos i una profunditat que el fan sonar gairebé com una orquestra completa. 

Els conjunts de vent van anar-se estenent i diversificant amb els anys. Podríem arribar a veure la cobla sardanista o la big band de jazz com a descendents llunyanes d’aquells Harmoniemusik del segle XVIII. Per això és un encert incloure en el concert música de Gershwin, que va esborrar els límits entre el món de la clàssica i del jazz, on els vents són un element clau. La fantasia sobre Porgy and Bess permetrà gaudir de textures sonores riques que demostren l’evolució tècnica i sonora que van experimentar els instruments de vent al llarg del segle XIX. Les melodies de Gershwin són molt populars, igual que les de la sarsuela La Verbena de la Paloma de Bretón arranjades pel compositor català Miquel Ortega que representen una mena de tancament del cercle on, de nou, s’adapta una obra lírica a la formació de vents per tal que pugui ser escoltada més fàcilment.

El repertori del concert és un viatge pel camí que ha portat a la dignificació dels instruments de vent, que en algunes èpoques s'havien menystingut com a simples acompanyants o bé relegats a contextos populars. Al llarg del temps els compositors han explotat el potencial de l'aire per emocionar. Sentir aquests vents és com ser testimoni del moment en què l'alè vital es transforma en harmonia, tal com feien els nostres avantpassats fa milers d'anys quan bufaven dins d'una petita flauta d'os per connectar amb el món i amb la seva pròpia essència.

Oriol Padró, arxiver melòman i responsable del pòdcast Sons en el temps