Gemma Cuenca
Gemma Cuenca

Els joves participants

Entrevistem a GEMMA CUENCA, alumne de l'institut EMT de Granollers i participant en el projecte TOts dansen 2019 

Com vas viure l’experiència? 

L’experiència va ser molt bona i la funció final, tot i que estava una mica nerviosa, va ser molt emocionant. M’ho vaig passar realment bé treballant amb els meus companys mentre apreníem els passos i, als assajos, em va agradar molt conèixer a gent d’altres instituts. Vam haver de practicar molt i, tot i que alguna vegada ens va costar realitzar correctament la coreografia, va ser una experiència única.

Per a mi, el “Tots dansen” va significar conèixer un nou gènere de dansa que mai havia provat: la dansa contemporània. I no únicament això, sinó que també em va brindar l’oportunitat de treball en equip amb amics i gent que no coneixia, de fer nous amics i d’explorar la meva part creativa. 

Si haguessis de triar el moment més especial de tot el procés de treball, amb quin et quedaries?

Crec que, sense cap dubte, em quedaria amb el dia de la funció final. Abans i després d’actuar sobre l’escenari, vaig passar-m’ho molt bé parlant amb tots els alumnes que hi participaven i, un cop a dalt, em va inundar un sentiment alegre i nerviós que va fer que m’esforcés al màxim ballant. Durant la coreografia, me’n recordo especialment d’una part en la que tots formàvem un túnel, passàvem per allà i, quan arribàvem al final, fèiem algun gest o pas divertit. Aquell dia ho vam passar genial!

Què és el que més et va costar?

El que més em va costar va ser controlar els nervis abans de pujar a l’escenari, ja que no volia fer malament cap pas ni oblidar-me de cap cosa. Tot i així, els nervis van desaparèixer quan vaig pujar a dalt de l’escenari i vaig recordar tot el que havíem assajat. Estava convençuda que, al haver treballat dur, tot sortiria bé.

Com veus la dansa, després d’haver format part del Tots dansen?

Després d’haver format part del “Tots dansen”, veig la dansa com un art que, tot i que és molt difícil de dominar i pot resultar realment exigent en determinades situacions, és molt divertit. Personalment, hi ha poques coses que m’agradin més que ballar amb els meus amics, ja sigui fent tonteries o esforçant-nos per fer bé un ball. Ara veig la dansa com una disciplina que requereix molta dedicació, esforç i, sobretot, ganes de gaudir i passar-s’ho bé.

Crec que el projecte em va ajudar a aprendre a controlar millor els nervis i gaudir més de les experiències. Participant en el projecte em vaig adonar que no sempre m’he de preocupar tant per tot i que, a vegades, el més important és, simplement, gaudir.

Recomanaries als joves que participessin en el projecte?

Sí, recomanaria aquesta experiència. Potser hi ha joves als que no els agrada ballar o que no els entusiasma la idea de participar en aquest projecte, però jo penso que estaria bé que li donéssiu una oportunitat. El “Tots dansen” no es tracta únicament d’aprendre una coreografia i representar-la, sinó que es tracta de fomentar el treball en equip, de conèixer gent nova, de divertir-se i d’expressar-se. Si comenceu a treballar amb una actitud pessimista, l’experiència segurament no us aportarà res; però no perquè no tingui res per aportar-vos, sinó perquè vosaltres no haureu deixat que us ensenyi. Si voleu treure el millor del projecte, tot i que en un principi no sigui del vostre gust, el meu consell és que us divertiu i us esforceu al màxim.

Aquest lloc web utilitza "cookies" pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei. En navegar-hi n'acceptes l'ús. Més informació
ACCEPTAR