Los Diablos

Comprar entrades

Los Diablos és una de les formacions més populars de música dels anys setanta, que destaca pels seus èxits i per la llarga vida musical. El grup català, amb origen a l’Hospitalet de Llobregat, va començar cantant cançons de moda. En aquesta època comença a gravar els primers temes, dels quals destaca Tu también serás ye-ye. L’èxit els va arribar amb el tercer disc, gràcies a la popularitat de la cançó Un rayo de sol, amb què van aconseguir un disc d'or.

El grup "Los diablos"

El grup de música pop va crear-se al 1966, quan Agustí Ramirez i Enrique Marin, van formar un duo anomenat "Diablillos del Rock". El seu repertori consistia en versions dels èxits del moment, especialment de les cançons dels seus ídols, el Duo Dinámico.

Després d'aquesta primera experiència, Agustí i Enric, van decidir completar un grup amb bateria, baix i un altre guitarra, a l'estil dels grups que es formaven en aquests anys. Aquest nou grup es va anomenar "Diablos del Rock" fins al 1967, que es va convertir en Los Diablos.
La primera oportunitat discogràfica els arriba amb dos EP 's editats pel segell independent Mayang (Escríbeme, Así fué, La Catedral de Winchester…) i amb un primer "single" a la multinacional EMI, la cara A del qual contenia una versió de la cançó " Thank you very much "de Michael McCartney (The Scaffold s), germà de Paul McCartney, el títol en espanyol del qual és "Gracias amor".

Finalment, els cinc membres del grup passen a ser Agustín Ramirez (Veu), Enrique Marin (guitarra), Amado Jaén (Baix), Emilio Sancho (Bateria) i Gianni Scavini (Teclats). Aquesta formació és la que comença a treballar professionalment en Ateneus, Cooperatives, Festes majors, Revetlles, Festes populars, etc ...). Al 1968 el grup compta amb l'impuls de Tony Ronald, que comença a produir discogràficament el grup per a la companyia EMI. Se succeeixen un EP i tres "singles" (Somos felices, En casa de Tomás y Sol, amor y mar) fins arribar a 1970, any en que la cançó Un rayo de sol, porta al grup als primers llocs de les llistes d'èxits i vendes. En pocs mesos les xifres de venda arriben a les 600.000 còpies.

L'any 1971, Fin de semana i Manda Christmas; l'any 1972, Oh, Oh, July i Niña de papá; al 1973, Acalorado i Un gramo de felicidad; l'any 1974 Rosana; al 1975, Que suene ya la banda i al 1976, El mundo las vueltas que da. Aquests són els èxits que van anar aconseguint, en una cursa que va tenir un parèntesi al 1977.

L'any 1983, Los diablos tornen a escena, editant per a la companyia Belter, Fruta fresca i Que tal te va;  per a Open Records, Mi cocha pechocha i Piui, piui; i per a Horus, Como mola la gramola i El verano de tu vida. El grup torna a tenir una acollida molt important, entre els seguidors que omplen els llocs on es presenten.

Al 1996 es produeix una associació entre Los Diablos i un altre grup important de la dècada dels 70, FORMULA V. El nou grup FORMULA DIABLOS, edita per al segell BMG Ariola, un CD contenint els èxits de tots dos grups i un "medley" de les seves cançons més populars. El resultat es converteix en un nou "disc d'or" (50.000 còpies). Després d'uns anys de gires per Espanya i Llatinoamèrica, aquesta formació arriba a la seva fi l'any 2003.

A partir d'aquest any, LOS DIABLOS realitza de nou gires en solitari, arribant a 2007, any en què es compleixen 40 anys de la formació del grup i dediquen un CD als seus majors èxits. Els arranjaments de les cançons, amb ambient llatí, el converteixen en un èxit especialment en discoteques i sales de ball del nostre país i de Llatinoamèrica. El títol no pot ser un altre més que Toke Latino.

Les gires per Espanya i Llatinoamèrica, se succeeixen amb gran èxit en concerts multitudinaris, on LOS DIABLOS interpreten les seves cançons i alhora, revisen altres èxits que en els 70 es van fer també populars. Fins a aquest moment havien estat 40 anys i innombrables èxits.