Dones com jo - T de Teatre

Hi ha la possibilitat de trobar una mena de “coma oníric” que ens permeti engegar-ho, temporalment, tot a la merda, fins que les males notícies s'hagin acabat? Aquesta fantasia, cada cop més present en el nostre estat del benestar (sobretot en dones), és el punt de partida de la nova creació de Pau Miró.

Després d'Els jugadors i Un refugi indie el director granollerí tanca la seva trilogia generacional amb aquesta història que vol retratar a les dones que s'apropen a l'abisme dels 50 anys (i la invisibilitat que comporta) amb un munt de frustracions i cap finestreta on reclamar que els retornin els somnis incomplerts.

Sense deixar de banda la reflexió sobre la realitat que ens ha tocat viure i el paper que hi juguen les dones, Miró construeix una comèdia aparentment amable que poc a poc es transformarà en un relat d'humor negre. Per a fer-ho, compta amb la complicitat de les “T” de Teatre, en una història que sembla escrita per a elles i el seu peculiar estil.