Les noces de Fígaro

Les noces de Fígaro és una òpera buffa (commedia per musica in quatto atti o dramma giocoso) en quatre actes composta per Wolfgang Amadeus Mozart sobre un llibret de Lorenzo da Ponte, bastat en l’obra de Pierre-Augustin Caron de Beaumarchais, Le mariage de Figaro. Creada entre 1785 i 1786, l’obra va ser estrenada a Viena l’1 de maig de 1786 sota la direcció del mateix compositor.

Escrita en italià, Les noces de Fígaro és una de les òperes més importants de la història de la música, considerada com una de les millors creacions de Mozart. Va rebre moltes crítiques a la seva època al mateix temps que va recollir grans èxits en les seves representacions.

La trama té lloc a Sevilla i, malgrat ser enrevessada, flueix amb facilitat i espontaneïtat a l’escenari. Fígaro i Susana preparen la seva boda, però el seu senyor, el comte d’Almaviva, no està disposat a renunciar al tradicional dret de pernada. S’ha encapritxat de Susana, cambrera de la comtessa, que, a la vegada, està molt dolguda per les escapades de l’incorregible marit. La gelosia de la comtessa i les imprudents estratagemes de Fígaro i Susana per esquivar els anhels del comte donen lloc a complicadíssimes intrigues, durant les quals Fígaro es descobreix fill del decrèpit don Bartolo i de la no menys vella Marcelina.