Jo, Judit, Juditha

Jo, Judit, Juditha comença amb l’experiència que la Judit M. Gené viu durant els fets d’Urquinaona de 2018. Durant aquestes manifestacions, es grava a si mateixa per mostrar el testimoni de la violència que va experimentar durant aquelles jornades. Aquesta violència, a posteriori, esdevé pràcticament còmica, però representa un dels moments més impactants que ella, -com molts altres joves-, va viure.

A partir d’aquesta experiència es personifica en la Judit, un personatge imaginari, que es transforma, es multiplica, es divinitza i es trenca per mostrar-nos la complexitat que suposa, i que ha suposat, fer la revolució. Un personatge que ens mostra el munt de runes i destrucció que les revolucions han generat en el paisatge de la Història. Existeix alguna manera de canviar el món sense haver d’enderrocar-ho tot?

El concepte “revolució” portat al límit des d’una perspectiva juvenil