Fantasies

Alliberades de les regnes de la forma musical, les fantasies exploren, des de la imaginació del compositor, un món on la personalitat pròpia surt a primer pla, sovint ratllant un caràcter improvisador. En aquest concert ens deixarem endur per les fantasies d’èpoques molt diverses: del barroc Henry Purcell, de la romàntica Clara Schumann i del nord-americà William Albright, que va viure al segle XX.

Un viatge per les fantasies d'èpoques molt diverses

Repertori:

Jean-Philippe Rameau (1683-1764)
Suite en Mi menor RCT 2 de les Pièces de clavecin avec une méthode, selecció (1724) [12’]
Arr. Kebyart

Clara Schumann (1819-1896)
4 Pièces fugitives Op. 15 (1845) [12]’
Arr. Kebyart
    I. LarghettoII.
    II. Un poco agitatoIII.
    III. Andante espressivo
    IV. Scherzo

William Albright (1944-1998)
Fantasy Etudes (1993-1995) [25’]
    I. Prelude (Index) - Etude Nr. 1 “A Real Nice Number”
    II. Etude Nr. 2 “Pypes”
    III. Etude Nr. 3 “The Five for Steve”
    IV. Etude Nr. 4 “Phantom Galop”
    V. Etude Nr. 5 “Harmonium (Heiliger Dankgesang)”
    VI. Etude Nr. 6 “They only come out at night”

Kebyart, quartet de saxòfons

Alliberades de les regnes de la forma musical, les fantasies exploren, des de la franca imaginació del compositor, un món on la pròpia personalitat del gest musical surt a primer pla, sovint ratllant un caràcter improvisador.

La Suite en mi menor del compositor del Barroc francès Jean-Philippe Rameau es va publicar al recull Pièces de Clavecin i inclou com a peça central d'un evocador "Record dels ocells" que trasllada als motius musicals el cant de les aus.

Més tard, la fantasia va ocupar un lloc central en els compositors romàntics, sobretot en el cas de Robert Schumann. Però la música de Clara Schumann, la seva dona, també apel·lava sovint a aquest caràcter volàtil de la música, tan estretament lligada a la ideologia del romanticisme. Les seves 4 peces fugitives op. 15 són una declaració d'intencions en aquest sentit des del mateix títol.

Ja en els nostres temps, el nord-americà William Albright gaudeix del seu llenguatge musical personal en els seus Fantasy Etudes per a quartet de saxos, que es basen en referències i inspiracions eclèctiques.