NOVES TENDÈNCIES | Entrevistem a... Daphné Malherbe

Fa 20 anys que Daphné Malherbe va començar a treballar en el món cultural a França, com a productora executiva, per a companyies, bandes, festivals i projectes diversos. Ha treballat, per exemple, per la productora “Arachnée Concerts et Production” i per a la sala de concerts “La Cooperative de Mai”. Des de fa 13 anys ha seguit la seva trajectòria professional en l’àmbit cultural català, treballant durant 7 anys i mig amb la companyia de dansa Sol Picó. Fa 6 anys, a més, que treballa per al seu compte com a manager de Lluc Castells (escenògraf i figurinista) i, des de l'agost 2017, amb la companyia de circ Mumusic Circus.

Pels espectacles que has triat en el teu abonament de temporada, veiem que ets una entusiasta de les noves tendències i els espectacles contemporanis. Per quines propostes has apostat aquesta tardor i hivern?  

Aquesta temporada he triat, en el meu abonament d’Escena grA, Hé man hé de Zero en conducta, Kingdom de Agrupación Señor Serrano, Aüc de Les impuxibles, Solitudes de Kulunka Teatro i Ludo de Circus Show.

Què valores d’aquest tipus de propostes no convencionals?

Valoro que les obres que vaig a veure m'aportin, al nivell crític i reflexiu, un missatge sobre la societat on vivim; a nivell artístic, llenguatges propis de cada companyia, i a nivell emocional, que despertin sentiments a través de la poesia visual i l’estètica mimada, amb detalls que et facin sentir viu, plorar, somriure, sentir por o ràbia...

Ets manager de Mumusic Circus i, per tant, vius les arts escèniques de molt a prop. En quin moment creus que es troba la creació contemporània?

Bona pregunta! Hi ha moltes maneres de crear avui en dia, molts recursos tècnics i una gran accés a la informació. Tot això fa que hi hagin idees genials i espectacles molt interessants per a tots els gustos: convencionals o no, de carrer o de sala, performances... Crec que és un moment amb molt potencial però amb molt pocs recursos econòmics. La cultura està poc valorada pels polítics i per això hi ha poc pressupost i, si han de retallar, sempre retallen en cultura.

Solitudes és la primera proposta de teatre no convencional de la temporada, què esperes d’aquest nou espectacle de Kulunka Teatre?

Espero veure un molt bon treball gestual. El teatre de màscares és molt visual i amb una bona proposta escènica i un bon treball d'actor, es pot transmetre moltíssim. A més, és un espectacle que conserva la funció original del teatre de màscares de la Grècia antiga: el caràcter social. Tot, adaptat a la realitat d’avui i parlant de temes tan quotidians com la soledat, l’espera, els valors i la incomunicació entre membres d’una mateixa família. Tot això, sense ni una sola paraula. Tinc moltes ganes d’anar-hi.

Per què el recomanaries?

Crec que es un espectacle que pot ser molt interessant per reflexionar sobre l’ésser humà, la complexitat de relacionar-se amb els altres, la incomprensió,... tot, amb una posada en escena on l'actor té un joc primordial per transmetre aquestes problemàtiques i sentiments sense parlar ni fer mímica. Tot un repte!

Havies treballat també amb la companyia de dansa contemporània Sol Picó, què significa la dansa per a tu i com es troba actualment la dansa contemporània al nostre país?

La dansa contemporània espanyola té la gran sort de tenir molt bons coreògrafs. Des de coreògrafs amb llarga trajectòria com Sol Picó, Marta Carasco, Cesc Gelabert, Toni Mira o Mal Pelo, entre altres, a amb artistes més o menys emergents com Pere Faure, La Veronal, Veronica Cendoya, Lali Ayuguadé, passant per Maria Campos i Guy Nader, que van presentar el seu espectacle premiat “Set of Set” en la temporada anterior del Teatre Auditori de Granollers.

Hi ha cada vegada més programació de dansa en les temporades de teatres i festivals i, a més, ja comptem amb espais de creació i formació per a acollir artistes i creadors. Ara esperem que cada vegada hi hagi més públic per gaudir d’aquest magnífic art.

Daphné Malherbe