ELS ELEMENTS | Per Xavier Chavarria

Música, artesania i ciència es fondran en el primer programa de la temporada de l’Orquestra de Cambra de Granollers. El repertori que ens proposen és una magnífica evocació de la fascinació que el món musical ha sentit sempre pels fenòmens naturals, per les forces de la natura i per la lluita amb els elements. Pintures sonores dels elements a través de formes ben diverses: danses, simfonies, suites i ballets.

Jean-Féry Rebel, músic al servei del rei Lluís XIV i molt influent a la cort de Versalles, va compondre l’any 1737 una sorprenent suite de danses barroques en què evocava els elements de la natura de forma altament descriptiva, quasi revolucionària, i amb un inici impactant: un estrepitós i esplèndid caos que desafiava totes les normes i convencions musicals de l’època.

El poder de l’aigua el descobrirem amb la Wassermusik (Música Aquàtica) de Telemann, composta per a l’acte celebrat el 6 d’abril de 1723 en motiu del centenari de la fundació del Col·legi de l’Almirallat d’Hamburg, una institució molt influent en els afers de la ciutat que vivia completament lligada al poderós port fluvial del riu Elba. L’esquema de la Wassermusik segueix el de les Obertures a la francesa, amb algunes danses estilitzades i una instrumentació brillant. En els deu moviments de l’obra, Telemann representa el mar en tots els seus estats, i caracteritza personatges de la mitolofia antiga relacionada amb el medi aquàtic.

El foc ens el durà la música de Franz Joseph Haydn a través de la seva Simfonia n.59 “El foc”, composta el 1767 i que, enlluernat pel moviment Sturm und Drang, ens el mostra més fogós i apassionat que de costum, i fent un ús especial i significatiu dels instruments de vent. I és en aquesta obra on viurem en directe un experiment insòlit: dos braços robotitzats entraran en acció a l’escenari per crear una peça de ceràmica in situ segons el caràcter i l’esperit de la música que estarà sonant. És el projecte “Robot Orquestra”, amb la direcció creativa del ceramista granollerí Toni Cumella, que fusionarà sobre l’escenari la tecnologia robòtica amb l’artesania, i generarà una peça sorgida a partir de la interpretació de la música de Haydn que farà l’Orquestra, i que posteriorment serà exposada al Teatre Auditori.

Finalment, la música de Bela Bartok ens durà la terra a través de les Danses romaneses que va compondre per a piano el 1915 però que avui sentirem en la versió orquestral que en va fer dos anys després: ritmes vius, de dansa, passatges modals, anat a l’arrel d’un folklore molt racial.