NIT TRANSFIGURADA | Per Xavier Chavarria

La de dissabte 18 de gener és una proposta molt especial i singular que ens farà viatjar de Buenos Aires fins a Viena amb la música de dos grans mestres del segle passat, amb llenguatges diametralment oposats però que comparteixen una intensa càrrega emocional i una enorme capacitat de seducció sonora. I per sobre de tot, dos personatges visionaris i revolucionaris que, en els seus terrenys respectius, van subvertir les normes establertes i les tradicions seculars més arrelades.

Tota la música d’Astor Piazzolla està empapada de l’alè del tango, però amb un aire completament nou, revolucionari, que en manté l’esperit i el ritme, però amb una solidesa formal pròpia de la música clàssica, i amb la frescor i el caràcter improvisatori del jazz que havia conegut als EEUU de ben jovenet. Aquest “tango nuevo” (en va escriure més de 300) va generar una resistència ferotge entre els seus compatriotes, que el consideraven “el asesino del tango”: mentre mig món admirava la seva música, a l’Argentina el vetaven a les emissores de ràdio, no podia enregistrar discos, els músics el boicotejaven... Deien que el seu tango era snob, irrespectuós, amorf i híbrid. No obstant, Piazzolla va continuar fent la música que li sortia de dins, personal i agosarada, allunyada dels cànons tradicionals, i amb aquest aire de tango renovat i modern tan present a les Estaciones Porteñas que sentirem avui, compostes el 1969, una de les seves creacions més populars.

Verklärte Nacht (Nit transfigurada) éstà considerada la primera de les obres mestres que va compondre Arnold Schönberg, i va ser escrita quan tenia 25 anys, el 1899, just després de conèixer i enamorar-se de Mathilda von Zemlinsky, que va acabar sent la seva esposa. Una obra originalment composta per a sextet de corda, i inspirada en un poema de Richard Dehmel que expressa sentiments humans molt profunds, traduits en una música d’alè inequívocament postromàntic, plenament expressionista, amb un llenguatge agosarat i torbador, fet de llums i ombres sonores, de paisatges asfixiants i alhora de gran tendresa, i amb un final esclatant. L’obra va ser rebutjada per la Tonnkünstler-Sozietät perquè la partitura contenia “acords no ortodoxos”, i quan es va estrenar a Viena, el 18 de març de 1902, va provocar un escàndol: era l’inici d’una nova era en la història de la música.

El concert serà molt especial no només pel repertori sinó també pel format inusual que ens proposa l’Orquestra: es desenvoluparà a la Sala Oberta del Teatre-Auditori, amb el públic a tocar dels músics, involucrat en l’escena, i amb la projecció d’unes imatges molt suggerents, dibuixades per la il·lustradora Laura Borràs, que acompanyaran la traducció dels textos de Nit Transfigurada en pantalla. Una experiència sensorial tan intensa com la música.

Xavier Chavarria