Escarlata
Temporada 2020-2021
Imagineu espectacles de circ contemporani en els quals les especialitats circenses clàssiques (equilibris acrobàtics, ensinistrament d’animals, equilibris sobre cadena fluixa, llançament de ganivets i destrals) es mesclen amb el teatre de gest i el teatre d’objectes.
Sumeu-hi l’habilitat per posar les habilitats circenses al servei de dramatúrgies juganeres, sensibles i emotives que ofereixin una mirada alhora irònica i tendra, íntima i plena d’humor, sobre les relacions humanes. El resultat: els imaginatius i sorprenents espectacles d’Escarlata Circus.
No és fàcil explicar qui són i què fan Jordi Aspa i Bet Miralta, fundadors d’Escarlata Circus el 1987 a Sant Esteve de Palautordera.
Poetes del circ, creadors incansables i lliures que fugen d’etiquetes i estimen el risc de la creació, durant els seus 30 anys de trajectòria han voltat pel món amb els seus espectacles i han rebut reconeixements com el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya (2007) i el Premio Nacional de Circo (2012) per la direcció artístic de Trapezi, la Fira del Circ de Reus.
Espectacles programats la temporada 20/21
Escarlata va oferir l’espectacle Quan els crancs portin talons, el 22 de gener. Una ‘performance’, en què la companyia parla de la seva pròpia història com a parella artística iniciada el 1987, i també des del vessant més personal.
Un altre dels projectes és una àudio visita dramatitzada anomenada C.A.M.E.S. Comèdies Auditives en Moviment Espontànies i Sensorials, el 27 de març amb motiu del Dia Mundial del Teatre.
Tallers Coenzims | 'Com riu la ciutat' i 'Riure'
La companyia també va fer dos tallers dins el projecte Coenzims per treballar propostes comunitàries amb col·lectius de la ciutat. Un d’ells va ser ‘Com riu la ciutat’, pensat per al jovent interessat en les arts en viu, i l’altre, ‘Riure’, un laboratori pluridisciplinar adreçat a col·lectius amb risc d’exclusió social, famílies monoparentals i grups de creixement.
La immersió en la seva història es va completar amb l’exposició al vestíbul del teatre, on hi havia una gran caixa de fusta plena de petits bocins de la seva trajectòria.
Notícies relacionades
Auditori de Granollers i de l’Orquestra de
Cambra de Granollers
