MAPADEBALL | Entrevista a Carme Nàjera

Carme Nàjera

03.05.2023

Entrevistem a Carme Nàjera, una de les formadores del projecte Mapadeball

“Mapadeball és un projecte que m’enamora”

Com definiries el projecte Mapadeball?

Mapadeball és un projecte que apropa el llenguatge del moviment i la dansa de creació contemporània a l’alumnat jove de secundaria de tot Catalunya. A diferència del Tots dansen, Mapadeball té una estructura i una idea definida pel coreògraf però som les formadores les que hem de crear tota l’escena i desenvolupar la idea. Ara tenim molta més feina perquè hem de crear de zero la peça i adaptar-la a l’alumnat però, alhora, també és molt més enriquidor per nosaltres, les formadores de cada comarca.

Com trenqueu les barreres entre els joves per crear un bon clima de treball?

Aquesta és la gran pregunta! Nosaltres, per moltes ganes de ballar que tinguem, quan arribem als instituts sovint ens trobem amb molta negació per part dels joves. No volen ballar, no volen participar i senten el projecte com una cosa imposada.

Com ho fem? Doncs amb molta paciència i positivisme. Apropant-nos a ells des del respecte, l’observació, fent unes primeres sessions molt dinàmiques, detectant possibles solistes, ballarins, speakers... sense que ells siguin conscients.

Les primeres sessions no acostumen a agradar, després aconseguim que es relaxin i s’ho passin bé i, a mig procés, tenen tenen una crisi. Finalment, fem l’assaig general i l’actitud canvia, senten que ho han de defensar i que són els protagonistes i acaben brillant a la funció final. Per això Mapadeball és un projecte que m’enamora. Sempre acaba sorgint la màgia.

Jo sempre els hi explico que Mapadeball és un espai per tenir veu, per ser escoltats, ser ells mateixos i buscar i mostrar les seves habilitats. Intento buscar els espais propis de cadascun perquè puguin brillar.

Com estan acollint els joves la coreografia de Pere Faura?

Jo he tingut les dues versions, els alumnes que he tingut de 4t d’ESO han mostrat resistència a la coreografia i, en canvi, els de 2n d’ESO ho han acollit molt bé. La feina prèvia que l’institut fa amb els alumnes és molt important. L’acollida és molt diferent si els alumnes han rebut una explicació per part de l’institut sobre què és Mapadeball, com es treballa, quins valors transmet... Moltes vegades és la ignorància el que comporta la negació i la por.

Com treballeu cada escena?

Cada escena té una temàtica i un caràcter diferent, busquem líders a cada escena perquè la resta vagin seguint. Per exemple, les escenes de més coreografia busquem joves amb memòria coreogràfica. Trobar les persones adequades és molt important perquè una escena funcioni. També preguntem als mateixos joves què els hi agrada: si fer una peça més teatral, més acrobàtica... Ho treballem molt conjuntament. El secret és anar jugant i provant coses per aconseguir la millor versió de tots ells.

Què us aporta formar part d’aquest projecte?

Ja porto 11 anys fent Mapadeball i puc dir que és un projecte que m’apassiona. És un projecte transformador. M’agrada molt poder oferir espais perquè els joves llueixin. És increïble veure com de la resistència passem a brillar. Nosaltres sempre anem conscienciant, durant el procés, que trepitjar un escenari és una experiència de per vida, un espai on tot s’hi val i on pots ser qui vulguis ser. Veure com, finalment, ells comproven tot això i viuen la màgia real de la dansa i del directe és meravellós.

Alhora també he de dir que és un projecte molt dur per totes nosaltres, les formadores, perquè hi ha moments de patiment, sobretot quan veus tanta negació inicial. Els adolescents poden ser molt durs i dir-te el que pensen a la cara, sense filtres. Afortunadament sempre es crea la màgia i tot té recompensa.

Més informació