CARMINA BURANA | Un clàssic en format 2.0 per Xavier Chavarria, crític musical

El Cor de Cambra de Granollers ens presenta una de les obres clàssiques del segle XX més cèlebres i controvertides: Carmina Burana, una cantata profana composta pel músic alemany Carl Orff l’any 1936. I la sentirem en la instrumentació orginal per a dos pianos i percussió, amb una important massa coral amb participants individuals i la Coral Cantiga de Barcelona com a cor convidat, i amb una posada en escena espectacular i impactant.

A Carmina Burana Orff va posar música a una sèrie de textos poètics pertanyents a un recull medieval del segle XIII escrit en llatí, provençal i alemany antic, i conservat al monestir benedictí de Beuren, a l’alta Baviera: d’aquí el títol de l’obra. Els autors d’aquestes poesies van ser els goliards, monjos díscols que havien penjat els hàbits i que es dedicaven a viatjar i a lloar amb les seves poesies i cançons les passions més terrenals de l’ésser humà, i en especial l’amor, l’erotisme, la beguda, el joc i la dansa.

Però els textos del Carmina Burana també ens parlen de la fatalitat de l’existència humana, vulnerable i sempre en mans de la sort (la deessa Fortuna), omnipresent al llarg de tota l’obra. I finalment, en aquestes poesies els goliards se’n riuen de tot i de tothom: de l’aristocràcia, dels nobles, de la guerra, dels diners, de la religió i del clergat, sempre amb ironia i un àcid sentit de l’humor. En definitiva, crítica social i contracultura, de qualitat.

Set segles després Carl Orff va escollir 24 d’aquestes poesies i les va convertir en una cantata per a gran cor, veus blanques, solistes, dos pianos i percussió, una obra controvertida i polèmica tant pel seu llenguatge musical, titllat de primitiu i simple, com per la inequívoca vinculació al context polític de l’època. Carl Orff va concebre aquesta obra als anys 30, en l’ambient cultural de l’Alemanya nazi, i tota la seva concepció, tant estètica com ideològica, està molt vinculada als grans ideals i mites del nacionalsocialisme: una música triomfalista, solemne, amb regust arcaïc i d’arrel germànica. Però malgrat els detractors, la força i el magnetisme d’aquesta obra han captivat tota mena de públics des del primer moment, i s’ha acabat convertint en un exitós clàssic de la música del s.XX.

La versió que sentirem en aquest concert té una dramatúrgia i una posada en escena espectaculars, creades per FRAU – Recerques visuals, amb un fort component visual que alimenta la potència de la música i converteix l’espectacle en una experiència intensa, en un viatge per als sentits.

Xavier Chavarria, crític musical