Un professor d'escola

Aleix Vidal, professor de l'Escola Mogent de La Roca del Vallès

"Cantània és un caramel, un regal que cap especialista de música deixaria escapar"

Com s'ha treballat des de l'escola aquesta edició de Cantània, trencada per la Covid 19 ara fa tres mesos? 

Una de les principals característiques de l'experiència musical en una aula és el treball en equip. A l'escola generalista acostumem a enfocar les classes de música en la producció col·lectiva, més que la individual. No només pels recursos temporals limitats que ofereix el sistema educatiu a l'àrea artística, sinó també perquè és positiu potenciar aquest aspecte comunitari i social de la música. En aquest context és on el projecte de Cantània ens brinda una oportunitat excel·lent per treballar la música d'una forma transversal i continua durant el curs, fent partícips a tots els alumnes d'una producció musical col·lectiva.

Tant se val si algú, per molt que s'hi esforci, no acaba de recordar el vers embolicat d'aquella cançó, o no arriba a afinar bé aquells compassos de l'últim tema... El grup treballa de forma conjunta perquè el resultat sigui brillant; entre tots ens en sortim. Però el passat 12 de març tot això es va estroncar. Malgrat que hi havia la possibilitat de realitzar videoconferències per mantenir el contacte entre el grup i seguir alguns aspectes de les classes, des de l'escola vam valorar que l'essència de les sessions de música no es podia mantenir en aquest format. És per això que, valorant el treball fet durant els mesos que vam poder assistir normalment a l'escola, vam decidir que els alumnes que volguessin, i dins de les seves possibilitats, practiquessin alguna de les cançons treballades (o una nova, si s'hi veien en cor) i s'enregistressin en vídeo per compartir-ho amb la resta. El resultat ja es pot veure a les xarxes a través de l'etiqueta #cantaniaVirtual!

Com ho han viscut els nens i nenes d'aquesta edició?

Els nois i noies estan acostumats al cant coral, a cantar dins d'un grup. Pocs tenen l'experiència de fer de solistes, i a molts els fa pànic cantar sols. De fet alguns dels vídeos que hem rebut desprenen aquest nerviosisme d'afrontar sol, encara que sigui sense públic, la interpretació d'una cançó. Hem d'entendre que, encara que per a molts cantar ens és un acte natural que podem compartir sense problemes amb qui ens envolta, moltes persones, i sobretot en edats primerenques, tenen un sentiment de vergonya important en fer-ho. Un aspecte que també treballem a l'escola, però que en la distància és molt complicat d'afrontar. Per tot vam decidir que l'activitat fos voluntària; no podem imposar el fet artístic i que ens comporti un sentiment de rebuig per part dels alumnes.

Quins són els principals reptes que afronteu en aquest gran projecte cultural i educatiu?

Cantània és un caramel. Crec que tots els meus companys hi estaran d'acord. Que et brindin la possibilitat de treballar amb un material musical i educatiu d'aquesta qualitat, amb els teus alumnes, durant tot el curs, és un regal que cap especialista de música deixaria escapar. Però també és cert que és necessari implicar-s'hi, com a mestre, des del primer dia.

Les sessions de formació al professorat són clau, si bé és cert que les gaudim com nens petits amb sabates noves. Ens ajuden a preparar cadascun dels temes musicals que presentarem posteriorment a classe amb els nens. A les sessions de formació ens trobem amb els companys de la resta d'escoles i és un bon moment per compartir experiències, dubtes i també dificultats que ens trobem a l'aula, quan una cançó té un passatge complicat pels nens, o quan no acaben d'enganxar una coreografia. Durant el curs, sobretot cap al final, també comptem amb el suport de les famílies, que van entomant les propostes que els llancem per col·laborar en tot el procés, com participar en l'elaboració d'algun dels materials plàstics que necessitem per l'obra.

Com beneficia als alumnes el fet de participar en la Cantània?

Participar en un projecte musical col·lectiu, no només dins l'entorn de l'escola, sinó també amb nois i noies d'altres escoles, i amb músics professionals, és una oportunitat per donar valor al treball constant, de formigueta, que realitzem durant tot un curs amb els alumnes, a l'aula. Que puguin veure com el treball diari acaba tenint un resultat tan espectacular, mai millor dit, és un dels aprenentatges més potents que es poden obtenir d'una activitat escolar. Tots ens trobem treballant colze a colze, setmana rere setmana, perquè sabem que l'esforç de tots serà la satisfacció de cadascú el dia que les famílies, i molt de públic que no coneixem, ens vinguin a veure lluir dalt de l'escenari.

Si t'haguessis de quedar amb un moment de tot el procés de treball, quin triaries?

El més fàcil seria dir que em quedo amb el moment de pujar a l'escenari, sentir com afinen els instruments, i tot seguit, quan s'obren els llums, escoltar com els teus alumnes arrenquen sols a cantar. És un moment màgic, que no seria possible sense els directors musicals de la Cantània, és clar; però n'hi ha un altre de moment màgic, potser més íntim. I és el primer contacte amb la Cantània que tenen els teus alumnes. Com a mestre m'encanta presentar-los l'obra el primer dia. De fet cada dia que presentem una nova cançó és màgic, però la primera la tries amb especial delicadesa: es tracta que els cridi molt l'atenció, però tampoc pots mostrar totes les teves cartes el primer dia! Per sort, les obres que estrenem cada any estan compostes per músics magnífics i totes les cançons tenen un ganxo o altre, pels nens.

Què els hi diries als nens i nenes que no han pogut pujar a l'escenari del Teatre Auditori aquest any?

Doncs que no saben el greu que em sap que es perdin aquesta oportunitat. Fins que no pugen a l'escenari no s'acaben de fer la idea de la magnitud del projecte. I que no puguin gaudir d'aquest moment em fa sentir força trist, la veritat. De totes maneres, també els he de dir que la vida està plena de moments genials, i que mai saps què t'espera a la següent cantonada. Cal caminar, i travessar carrers perquè, si ho volen, trobaran altres cantonades, altres moments on gaudir igual o més que el que haurien gaudit aquest any amb el concert de Cantània. De fet, he de dir que els meus alumnes l'any que ve, a 6è, els toca fer el teatre musical a final de curs. Així que per propostes musicals no queda!

Com afronteu la pròxima edició?

Serà una edició estranya, pels mestres. Pels alumnes espero que no, que tot sigui normal (toquem ferro!), però com a professors, començar el curs amb les mateixes cançons i material musical que el curs passat es farà estrany. Serà una oportunitat única, també, perquè ens permetrà aprofundir molt més en el treball a classe, des del primer dia, ja que tindrem més per la mà els temes i les coreografies i podrem endinsar-nos més en altres aspectes, aprofitant les sessions de formació molt més que l'habitual, ja que serà més fàcil centrar-nos en altres característiques de la música i del treball de cant a l'aula.