TERRA BAIXA | La directora diu...

Enfrontar-se a una obra com Terra baixa de Guimerà és un repte enorme. Guimerà escriu molt bé. Les escenes arriben com una fletxa precisa al centre del nostre cor. Tanmateix, ha plogut molt des que l’autor va presentar l’obra al públic de Barcelona el 1896. Per poder arribar al nivell que Guimerà exigeix, hem de fer-ne una versió des del segle XXI que pugui posar-la on es mereix, fora dels costumismes i de la complaença envers la burgesia que la van convertir en un drama rural tot i ser una altra cosa. El patrimoni és un bé essencial per a la memòria d’un col·lectiu i és molt important recuperar-lo. Som memòria. Però el teatre és una art viva, i perquè el patrimoni tingui el valor que es mereix, ha de representar-nos d’alguna manera, ha de parlar de nosaltres, i això només ho podem aconseguir fent-ne una lectura des del que som avui, en el meu cas una dona del segle XXI, i amb el respecte màxim envers la peça. I això és el que fem. Fem Terra baixa, la fem de dalt a baix, però des de nosaltres, des de la visió que ens n'ha concedit el temps que ha passat des d’aleshores fins avui amb revolucions com el feminisme, guerres, l’arribada del feixisme a Europa, la Revolució Russa o la Setmana Tràgica. I enmig de tot això, una petita història en un poble que viu d’esquena al progrés, on el futur passa sense aturar-se, on l’hereu feudal ja ho ha perdut tot però s’arrapa als seus privilegis sense saber que està acabat. La política planeja per damunt dels nostres caps sense que ho sapiguem. Això és el que li passa a la Marta, la qual no té consciència del que realment està vivint fins que una petita cosa li obre els ulls; i al Manelic... I tothom sota una tradició que els resulta terrible però contra la qual no s'atreveixen a obrir la boca i ni tan sols s'imaginen que ho podrien fer. La nostra periodista, una corresponsal de guerra real, amb la seva consciència, ens explicarà què va succeir “realment” allí, al Mas Bordís, en un temps que precedeix la nostra història recent i el nostre present. Amb el millor dels equips artístics i tècnics, compartim amb totes i tots vosaltres una peça cabdal de la nostra literatura que esperem que us arribi, com a nosaltres, al cor. Nosaltres n’hem gaudit moltíssim. Esperem que vosaltres també ho feu. I gràcies per venir a compartir aquest temps amb nosaltres. Això és casa vostra.

Carme Portaceli
Directora