Raphaëlle

Cinc raons per veure Raphaëlle

Ana Prieto Nadal

1. Teatre documental en primera persona. La companyia La Conquesta del Pol Sud explora les relacions entre individualitat i col·lectivitat amb un llenguatge que participa al mateix temps del documental, de la poesia visual i del teatre. Som davant un teatre documental en primera persona a través de testimonis que tracen la seva autobiografia en escena, en alternança amb projeccions i petites escenes ficcionades. A partir d’aquest testimoniatge i de la recerca documental duta a terme, es formulen qüestions de gran interès i d’abast sociopolític.
2. Dona, història i identitat. Raphaëlle és la tercera part de la trilogia documental “Dona, història i identitat”. Raphaëlle Pérez, una dona transgènere de vint-i-tres anys, pren la paraula i, a partir de les seves vivències i contradiccions, es planteja interrogants a l’entorn de la identitat de gènere i busca donar més visibilitat al col·lectiu trans. A banda de la reflexió vehiculada a partir de l’experiència de la protagonista, cal tenir en compte les consideracions dels testimonis entrevistats durant el procés d’investigació i portats a escena a través de filmacions.
3. Teoria Queer i activisme trans. La peça denuncia el règim de control i producció del gènere i de la sexualitat. El problema és estructural i rau en el fet que la societat només ofereixi un itinerari possible: ser home o dona; de fet, l’èxit del model clàssic de transsexual consisteix en que ningú s’adoni que ho és, sinó que quedi assimilat a un o altre sexe. L’experiència individual de Raphaëlle Pérez traça un viatge que no ha arribat encara al seu destí, sobretot perquè, com diu Judith Butler, la identitat és un esdevenir constant i en procés de construcció.
4. Passarel·les, moda i glamur. Els elements escènics componen una passarel·la negra i brillant, flanquejada per incomptables focus i un parell de maniquins; la pantalla de projeccions, al fons, estableix un davant i un darrere en el dispositiu escènic. Ja sigui de peu, asseguda o desfilant, Raphaëlle pren com a referència la passarel·la per mostrar-se davant el món amb orgull i visibilitzar la seva condició. L’ombra que en determinats moments projecta sobre la pantalla se suma a les imatges enregistrades i a la gravació en directe, i tot això produeix un joc de presències i projeccions multiplicades.
5. Elegància del llenguatge audiovisual. Virtuosament sostingut i realçat pel disseny de so i d’il·luminació, el llenguatge audiovisual està conformat d’acord amb les textures, les músiques i les llums del món de la moda, alhora que transmet el vertigen de les xarxes socials. Hi ha multitud de troballes visuals i estètiques, com les imatges en càmera ràpida al metro de París o el collage fotogràfic que documenta una aparença i una adscripció genèrica fluctuants. Som davant un muntatge magnètic, elegant i compromès alhora, un vestit fet a mida per a la carismàtica Raphaëlle Pérez.

Per llegir l’article sencer a Núvolcliqueu sobre el següent enllaç: 

https://www.nuvol.com/noticies/raphaelle-visibilitat-trans/