ENVÀ | Entrevistem a... Amer i Àfrica

Quan es va crear la companyia?

Ens vam trobar a la Central del Circ per casualitat i cap dels dos tenia parella acrobàtica, des d'aquell dia vam començar a entrenar junts. La primera actuació que vam fer va ser al febrer de 2012 al CC Parc Sandaru al Cabaret Fragments amb una peça curta anomenada 6:30am.

Què veurem el proper 10 de març?

Envà, el primer espectacle de format llarg de la companyia. Envà posa 250kg de palla en escena per transportar-nos a un món més aviat rural on tot és possible si estem junts i on, a través del joc, es traspassen els límits entre l’espai escènic i el públic.

Ens podríeu donar 3 raons per les quals no ens podem perdre aquest espectacle?

És un espectacle molt dinàmic, tots estarem com a casa i viurem un moment màgic d'autoestima col·lectiva.

Què explica Envà?

És un espectacle honest i sense gaire pretensions. No espereu trobar una història narrativa amb inici, nus i desenllaç... Les nostres inspiracions han sigut les relacions humanes i la dificultat que tenim a vegades per comunicar-nos sense murs o envans. Cada escena té una estructura generada amb la palla que ens porta un món personal i simbòlic referent a diversos temes com el treball, la comunicació, l’alliberació, el trencament amb les normes socials establertes, el formar part d’un col·lectiu, el respecte pels altres i sobretot el fet que tots podem fer qualsevol cosa que ens proposem.

Sou experts en la tècnica de mà a mà. En què consisteix?

En el circ tenim molta sort perquè hi ha una gran diversitat de disciplines amb aparells i sense, sempre basades en el moviment i el gest, com els malabars, el trapezi, l'acrobàcia de terra, els equilibris sobre objectes o sobre persones... El mà a mà és una barreja d’equilibris i acrobàcies sobre persones o, més ben dit, amb persones. Pot ser en parella o en col·lectiu.

Sempre hi ha 2 rols: el portor i l'àgil. El portor, situat a sota, sol ser més corpulent i és la base, toca de peus a terra, controla l’equilibri i assisteix les acrobàcies de l’àgil que normalment està a dalt. L'àgil és una persona més menuda i lleugera que ha de mantenir posicions d’equilibri (figures) o fer acrobàcies dinàmiques amb l’ajuda del portor. Així, i gràcies a un treball combinat dels 2 rols, s’aconsegueixen figures i trucs on la transmissió del pes, la confiança, l’equilibri i el dinamisme són cabdals.

Creieu que el circ contemporani està passant per un bon moment?

Si ens ho mirem des de la creació i el nivell de les companyies catalanes, sens dubte el circ contemporani està creixent i cada cop hi ha més companyies i artistes que creen peces de gran qualitat artística. El problema és que el conjunt de la societat i a nivell institucional el circ encara és quelcom que no es contempla com a base, com a arts principals, com són el teatre i la dansa. Poc a poc s’està ampliant la cultura del circ i es va introduint a molts més espais. Encara, però, no és un fenomen habitual. Després hi ha un altre tema, el dels nens. Pensem que seria bo que es deixes d’associar el circ com a una disciplina només vàlida pels nens.

Àfrica, tu vas sortir del món de l’esport de competició, més concretament, del Karate Shotokan. Com conjugues aquestes dues passions: el karate i el circ?

Actualment el circ omple gairebé tota la meva vida. Ser professional de circ significa que dedico moltes hores (com qualsevol altra professió) a desenvolupar la meva feina, ja sigui a l’espai d’entrenament i assaig, com en la gestió administrativa i tècnica de la companyia.

Tant el karate com el circ són passions que requereixen molta dedicació i, en un moment de la meva vida, vaig decidir tancar l’etapa del karate per fer exclusivament circ. Val a dir que el karate el tinc al cor i que sempre podré practicar o recuperar els entrenaments, un aprenentatge  que m’ha servit molt pel circ. La perseverança, la fortalesa i el coneixement del cos són elements que comparteixen ambdues disciplines.

Amer, abans de dedicar-te al món del circ, quina era la teva professió?

Havia donat classes en alguna escola i també en un centre obert com a psicopedagog. Durant diversos anys compaginava la feina de psicopedagog amb la formació en circ i teatral i també en entrenar amb l’Àfrica, així que vam crear diverses peces curtes com el 6:30am, amb el que vam guanyar el Besmina, o el Bunkai que el vam estrenar al Trapezi de Reus.

Què ha suposat guanyar aquests premis, estar nominats als premis Zirkólica i, ara, guanyar el premi a millor espectacle de carrer de Umore Azoka amb Envà?

Sens dubte, un bot de confiança en la nostra feina, un reconeixement, però sobretot el que ens encanta és saber que la gent està contenta i gaudeix dels nostres espectacles. Que el públic s'emporta un bon record o una experiència especial. De fet, amb veure les seves cares després d’actuar i percebre l’energia durant l’espectacle, ja estem contents. Això és ja com rebre un premi.

La investigació amb els objectes és també una constant en els vostres projectes.

Sí, hem treballat amb una tovallola, un paral·lelepípede metàl·lic, un kimono i ara amb 250kg de palla... tots ells ens aporten mons o espais diversos plens de significat. Ens ajuden a plantejar espais i temes que ens permeten desenvolupar una història i unes relacions. La veritat és que amb la palla hem trobat un gran món on l’objecte és alhora escenografia, objecte i subjecte escènic. Esperem que agradi molt!

Què busqueu amb cadascuna de les propostes que aneu creant?

Fer el que ens agrada i ens apassiona que és el circ. Estem molt agraïts perquè en aproximadament uns 5-6 anys hem desenvolupat una companyia i ara un espectacle que ens permet aportar al públic la nostra manera particular d’entendre i fer el mà a mà. Ens agrada treballar a partir de la NO preparació de les figures, és a dir, de no parar la història per fer un truc, sinó d’integrar els trucs en la dinàmica de la història, que arribin perquè l’escena ho demana.

A vegades ens diuen que sembla que siguem una sola persona, o que el que fem sembla molt fàcil, doncs això és el que busquem, senzillesa i excel·lència en la tècnica. No volem ser qui no som, ni fer el que no sabem fer, però si arriscar una mica i posar 250kg de palla i 125kg de massa humana en escena.

Per acabar, ens podrieu dir què significa el circ per a vosaltres?

El circ és un art, una forma de vida, tradicionalment nòmada, que ha evolucionat i agafat diversos camins i llenguatges, per parlar de manera narrativa, poètica, onírica, metafòrica sobre tants temes o mons personals i creatius com pugueu imaginar. Avui en dia el circ integra elements de molts altres àmbits com la dansa, el teatre, teatre físic, el mim, els audiovisuals, els titelles... i, a més, es combinen amb la seva pròpia i gran diversitat de disciplines com la manipulació d’objectes, els equilibris, els aeris, l’acrobàcia, els aparells de propulsió, els malabars, etc. El circ ésrisc i és equilibri, dues de les coses que defineixen i diferencien aquesta disciplina de la resta d'arts escèniques.

ENVÀ

Diumenge 10 de març, a les 18 h

Més informació i venda d'entrades