LA REINA DE LA BELLESA DE LEENANE | Per Ana Prieto Nadal

La reina de la bellesa de Leenane
La reina de la bellesa de Leenane

31/10/2019

Tradició irlandesa i ferocitat

Al teatre de l’angloirlandès Martin McDonagh es pot rastrejar la influència de creadors tan singulars, desesperançats i ferotges com Joe Orton, Sam Shepard o Quentin Tarantino. La reina de la bellesa de Leenane (The Beauty Queen of Leenane, 1996) és la seva òpera prima i inaugura la cèlebre The Leenane Trilogy, ambientada a les muntanyes de Connemara. L’autor, més conegut com a director de cinema —Tres anuncis als afores (2017) és la seva pel·lícula més recent—, desafia i soscava la tradició melodramàtica i el drama irlandès per subvertir els estereotips del nacionalisme i seguir explotant temes tan recurrents i axials com el vincle familiar, l’isolament o la duresa del dia a dia. Hereu dels joves irats dels cinquanta i d’una ferocitat en clau de comèdia fosquíssima, se l’adscriu al corrent In-Yer-Face-Theatre, però també li escauen les etiquetes de gòtic postmodern i pastoral negra. Lluny de la idealització bucòlica del paisatge, McDonagh opera una desmitologització dels entorns rurals d’Irlanda, reduïts a una bella postal difícilment habitable.

Drama domèstic amb personatges extrems i inoblidables

L’autor retrata de manera extrema la Irlanda postmoderna i, sobretot, el món domèstic tradicional, minat per noves formes que el contradiuen i qüestionen. La malsana i enverinada relació maternofilial entre Mag i Maureen Folan és extrapolable a tota una societat. Totes dues, supervivents despietades, emmascaren la seva feblesa i capacitat de compassió; han fet de l’odi i la rancúnia la seva manera de relacionar-se. Els diàlegs i les situacions contenen una gran violència i un humor salvatge, cada cop menys continguts, d’acord amb el crescendo de la tensió dramàtica. Mare i filla són les protagonistes absolutes, però seran els dos personatges masculins, els germans Pato i Ray Dooley, els qui facin avançar l’acció. El primer es construeix, com el propi McDonagh, en la liminalitat angloirlandesa —ja fa anys que treballa a Anglaterra i es troba de pas a Leenane—, mentre que l’altre, el germà petit, és un bala perduda que somia poder marxar algun dia del poble. 

Duel de dones i d’Irlandes

La sòrdida relació entre aquestes dues dones evidencia la impossibilitat de sostenir una personalitat coherent i estable dins una societat immobilista i estancada. La història de Mag i Maureen, condemnades a suportar-se, és un exemple de com la violència acaba sent la indesitjable resposta a situacions de gran impotència i acorralament. D’altra banda, mare i filla encarnen postures polítiques diferents: mentre Mag menysté les seves arrels i la seva llengua, Maureen, afectada per un sentiment de pèrdua cultural i decebuda per la incapacitat pàtria de gestionar una identitat impunement saquejada, assumeix una posició implícitament nacionalista. Hi ha un munt de referències que apunten indirectament cap a aquest conflicte, que és també el de la colonització cultural i la globalització. Així, les artificials i grumolloses farinetes Complan venen a assenyalar l’afició acrítica de la mare per tot allò industrial i prefabricat que ve de fora; en canvi, el fàstic que li fan les galetes Kimberley deixa entreveure el seu menyspreu pels productes irlandesos.

Una posada en escena del tot ajustada

El text de McDonagh, molt teatral i cinematogràfic alhora, compta amb una arquitectura sòlida i uns diàlegs brillants. Julio Manrique, que s’ha convertit en un autèntic expert en teatre anglosaxó, trasllada amb tota precisió i eficàcia el conflicte a escena, i pauta a la perfecció l’escalada de la tensió dramàtica. Marta Marco, que interpreta la filla, compon un personatge fort i agre, corcat per dins i sense res a perdre. Marissa Josa, com a Mag, bascula entre la indefensió i una manca d’empatia absoluta. Ernest Villegas encarna l’honest i tendre Pato —l’etern pretendent de Maureen—, i Enric Auquer brilla amb llum pròpia com a Ray, un jove desorientat i a la deriva. La part de la seducció, el moment en què Pato escriu la seva sincera carta d’amor i el diàleg final entre Maureen i Ray són algunes de les plasmacions escèniques més brillants i commovedores de la proposta de Manrique. La banda sonora —amb temes com Brown Eyed Girl de Van Morrison i Spinning Wheel de Delia Murphy, entre d’altres— interactua, com un cos estrany però enormement expressiu i resignificador, amb algunes escenes clau.

Un espai enrarit i irrespirable

No veiem els verds prats del comtat de Galway, però sí la pluja que assetja el reducte claustrofòbic on evolucionen les dues dones. L’espai escènic dissenyat per Sebastià Brosa, fidel a les acotacions de McDonagh, s’estructura a partir de la cuina i la sala d’estar d’una casa de poble. Els tres eixos escenogràfics, que articulen les relacions dels personatges i els defineixen, són la porta —accés a l’infern domèstic i connexió amb l’exterior—, els fogons —espai on es materialitza el malaguanyat destí de Maureen— i el balancí —el galdós tron de Mag—. La vida d’aquestes dones, desproveïda d’alegria i de novetat, gira a l’entorn del menjar preparat, la pluja i les notícies de la tele que no arriben mai —tot allò noticiable sembla fagocitat per les telenovel·les australianes i els programes americans que boicotegen el model cultural irlandès—. Alguns objectes quotidians, com l’oli per fregir o l’atiador de la llar de foc, acaben esdevenint amenaçadors i ominosos. La inscripció que figura en un tovalló de te penjat a la paret, a més de confirmar la importància de la religió en aquesta societat, acaba de donar-nos les coordenades de fatalitat, opressió i asfíxia que sustenten l’obra: “Tant de bo puguis passar mitja hora al Cel, abans que el diable sàpiga que ets mort”.

Ana Prieto Nadal, investigadora teatral

Actualitat

Els Elements blog

18/11/2019

ELS ELEMENTS | Per Xavier Chavarria

Música, artesania i ciència es fondran en el primer programa de la temporada de l’Orquestra de Cambra de Granollers. El repertori que ens...

òpera notícia

14/11/2019

El Teatre Auditori organitza una visita guiada a la nova exposició d'òpera de CaixaForum

L’òpera combina totes les disciplines de l’art i crea un llenguatge universal capaç de definir les ciutats des d’un punt de vista emocional,...

kingdom blog

14/11/2019

KINGDOM | Per Ana Prieto Nadal

Bananes i capitalisme. La fórmula d’Agrupación Señor Serrano La companyia Agrupación Señor Serrano, mereixedora del Lleó de Plata a la...

presentació

13/11/2019

El Teatre Auditori nominat pels premis ARC per tenir la millor programació

Els reconeixements de la indústria musical es lliuraran el 4 de desembre a Barcelona Els Premis ARC, de la indústria musical del directe, han...

Robot Orquestra

13/11/2019

El Teatre Auditori de Granollers innova amb un projecte pioner “Robot Orquestra”

El 24 de novembre, l’Orquestra de Cambra de Granollers s’acompanyarà a l’escenari de dos robots que crearan una peça de ceràmica en directe...

Cosmos Quartet blog

12/11/2019

COSMOS QUARTET | Les 4 raons per no perdre’t el concert

Cosmos Quartet neix el 2014 amb l’objectiu de descobrir i aprofundir l’extens i fascinant repertori per a quartet de corda. Durant el concert...

La tendresa 1

12/11/2019

LA TENDRESA | El director diu...

«La tendresa és una comèdia romàntica d’aventures en què intento explicar que no ens podem protegir del mal que ens causa l’amor, que si...

La reina de la bellesa de Leenane | Article blog

04/11/2019

LA REINA DE LA BELLESA DE LEENANE | El director diu...

M’agrada Martin McDonagh. El seu humor salvatge. El seu estrany lirisme. La seva mirada. M’agrada el seu món de perdedors i frases curtes, de...

MÚSICA D'AIGUA I MÚSICA DE FOC

30/10/2019

MÚSICA D'AIGUA I MÚSICA DE FOC | Per David Puertas

Aquest diumenge a l’Auditori de Granollers sentirem l'escalfor del foc en forma de música, però no calpatir: per refrescar-nos també tindrem...

 Viu el cor de Les cartes de Brahms!

30/10/2019

LES CARTES DE BRAHMS | Per Xavier Chavarria

El Cor de Cambra de Granollers ens ofereix un monogràfic dedicat a una figura colossal de la música germànica, Johannes Brahms, amb una proposta...

Ballant al cel com un estel

29/10/2019

Els grups infantils de l'Esbart Dansaire presenten “Ballant al cel, com un estel”

El Teatre Auditori de Granollers acull avui, 29 d'octubre, dues sessions de l’espectacle de gran format Ballant al cel, com un estel, dels grups...

Catedral

28/10/2019

CATEDRAL | Per Sara Esteller

El flamenc lliure i frondós de Patricia Guerrero Catedral és una gran paraula. Té contundència i una poètica pròpia, remet a edificis antics...

Lunnis

24/10/2019

L’espectacle familiar “Lunnis de leyenda” es cancel·la per motius tècnics de la companyia

Per motius tècnics de la companyia es cancel·la l’espectacle Lunnis de leyenda del dissabte 7 de desembre a les 18h, al Teatre Auditori de...

22/10/2019

Celebrem la 5a Setmana Apropa Cultura amb un taller de ceràmica dedicat a dones en situació de vulnerabilitat

Amb el lema #totesincloses arrenca la Setmana Apropa Cultura amb activitats a tots els equipaments que participen al programa, entre ells el Teatre...

Aquest lloc web utilitza "cookies" pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei. En navegar-hi n'acceptes l'ús. Més informació
ACCEPTAR