LA REINA DE LA BELLESA DE LEENANE | Per Ana Prieto Nadal

La reina de la bellesa de Leenane
La reina de la bellesa de Leenane

31/10/2019

Tradició irlandesa i ferocitat

Al teatre de l’angloirlandès Martin McDonagh es pot rastrejar la influència de creadors tan singulars, desesperançats i ferotges com Joe Orton, Sam Shepard o Quentin Tarantino. La reina de la bellesa de Leenane (The Beauty Queen of Leenane, 1996) és la seva òpera prima i inaugura la cèlebre The Leenane Trilogy, ambientada a les muntanyes de Connemara. L’autor, més conegut com a director de cinema —Tres anuncis als afores (2017) és la seva pel·lícula més recent—, desafia i soscava la tradició melodramàtica i el drama irlandès per subvertir els estereotips del nacionalisme i seguir explotant temes tan recurrents i axials com el vincle familiar, l’isolament o la duresa del dia a dia. Hereu dels joves irats dels cinquanta i d’una ferocitat en clau de comèdia fosquíssima, se l’adscriu al corrent In-Yer-Face-Theatre, però també li escauen les etiquetes de gòtic postmodern i pastoral negra. Lluny de la idealització bucòlica del paisatge, McDonagh opera una desmitologització dels entorns rurals d’Irlanda, reduïts a una bella postal difícilment habitable.

Drama domèstic amb personatges extrems i inoblidables

L’autor retrata de manera extrema la Irlanda postmoderna i, sobretot, el món domèstic tradicional, minat per noves formes que el contradiuen i qüestionen. La malsana i enverinada relació maternofilial entre Mag i Maureen Folan és extrapolable a tota una societat. Totes dues, supervivents despietades, emmascaren la seva feblesa i capacitat de compassió; han fet de l’odi i la rancúnia la seva manera de relacionar-se. Els diàlegs i les situacions contenen una gran violència i un humor salvatge, cada cop menys continguts, d’acord amb el crescendo de la tensió dramàtica. Mare i filla són les protagonistes absolutes, però seran els dos personatges masculins, els germans Pato i Ray Dooley, els qui facin avançar l’acció. El primer es construeix, com el propi McDonagh, en la liminalitat angloirlandesa —ja fa anys que treballa a Anglaterra i es troba de pas a Leenane—, mentre que l’altre, el germà petit, és un bala perduda que somia poder marxar algun dia del poble. 

Duel de dones i d’Irlandes

La sòrdida relació entre aquestes dues dones evidencia la impossibilitat de sostenir una personalitat coherent i estable dins una societat immobilista i estancada. La història de Mag i Maureen, condemnades a suportar-se, és un exemple de com la violència acaba sent la indesitjable resposta a situacions de gran impotència i acorralament. D’altra banda, mare i filla encarnen postures polítiques diferents: mentre Mag menysté les seves arrels i la seva llengua, Maureen, afectada per un sentiment de pèrdua cultural i decebuda per la incapacitat pàtria de gestionar una identitat impunement saquejada, assumeix una posició implícitament nacionalista. Hi ha un munt de referències que apunten indirectament cap a aquest conflicte, que és també el de la colonització cultural i la globalització. Així, les artificials i grumolloses farinetes Complan venen a assenyalar l’afició acrítica de la mare per tot allò industrial i prefabricat que ve de fora; en canvi, el fàstic que li fan les galetes Kimberley deixa entreveure el seu menyspreu pels productes irlandesos.

Una posada en escena del tot ajustada

El text de McDonagh, molt teatral i cinematogràfic alhora, compta amb una arquitectura sòlida i uns diàlegs brillants. Julio Manrique, que s’ha convertit en un autèntic expert en teatre anglosaxó, trasllada amb tota precisió i eficàcia el conflicte a escena, i pauta a la perfecció l’escalada de la tensió dramàtica. Marta Marco, que interpreta la filla, compon un personatge fort i agre, corcat per dins i sense res a perdre. Marissa Josa, com a Mag, bascula entre la indefensió i una manca d’empatia absoluta. Ernest Villegas encarna l’honest i tendre Pato —l’etern pretendent de Maureen—, i Enric Auquer brilla amb llum pròpia com a Ray, un jove desorientat i a la deriva. La part de la seducció, el moment en què Pato escriu la seva sincera carta d’amor i el diàleg final entre Maureen i Ray són algunes de les plasmacions escèniques més brillants i commovedores de la proposta de Manrique. La banda sonora —amb temes com Brown Eyed Girl de Van Morrison i Spinning Wheel de Delia Murphy, entre d’altres— interactua, com un cos estrany però enormement expressiu i resignificador, amb algunes escenes clau.

Un espai enrarit i irrespirable

No veiem els verds prats del comtat de Galway, però sí la pluja que assetja el reducte claustrofòbic on evolucionen les dues dones. L’espai escènic dissenyat per Sebastià Brosa, fidel a les acotacions de McDonagh, s’estructura a partir de la cuina i la sala d’estar d’una casa de poble. Els tres eixos escenogràfics, que articulen les relacions dels personatges i els defineixen, són la porta —accés a l’infern domèstic i connexió amb l’exterior—, els fogons —espai on es materialitza el malaguanyat destí de Maureen— i el balancí —el galdós tron de Mag—. La vida d’aquestes dones, desproveïda d’alegria i de novetat, gira a l’entorn del menjar preparat, la pluja i les notícies de la tele que no arriben mai —tot allò noticiable sembla fagocitat per les telenovel·les australianes i els programes americans que boicotegen el model cultural irlandès—. Alguns objectes quotidians, com l’oli per fregir o l’atiador de la llar de foc, acaben esdevenint amenaçadors i ominosos. La inscripció que figura en un tovalló de te penjat a la paret, a més de confirmar la importància de la religió en aquesta societat, acaba de donar-nos les coordenades de fatalitat, opressió i asfíxia que sustenten l’obra: “Tant de bo puguis passar mitja hora al Cel, abans que el diable sàpiga que ets mort”.

Ana Prieto Nadal, investigadora teatral

Actualitat

Trama blog2

14/01/2020

TRAMA | La xarxa dels afectes per Jordi Sora

Les coreografies de Roser López Espinosa ens fan prendre atenció en aquelles petites coses, fonamentals, que podrien passar-nos inadvertides si no...

Trama guanyadors

13/01/2020

Ja tenim el resultat del sorteig per veure TRAMA!

Enhorabona a totes les guanyadores!! Ja tenim els noms dels afortunats/des que han guanyat les entrades dobles per veure TRAMA de Roser López...

Nit Transfigurada  blog

13/01/2020

NIT TRANSFIGURADA | Per Xavier Chavarria

La de dissabte 18 de gener és una proposta molt especial i singular que ens farà viatjar de Buenos Aires fins a Viena amb la música de dos grans...

Joves participants al taller Coenzims

09/01/2020

Presentem les activitats Coenzims de la temporada al Teatre Auditori

La presentació ha coincidit amb l’exposició final dels joves que han participat en la darrera activitat Coenzims relacionada amb l’espectacle...

Sorteig entrades

25/12/2019

Ja tenim els guanyadors/es del sorteig d'entrades per veure el musical Artaban!

Enhorabona als guanyadors/es!! Ja tenim els noms dels afortunats/des que han guanyat les entrades dobles per veure el musical familiar d'aquest...

Presentació 1

11/12/2019

Escena grAn presenta més de 60 espectacles i concerts per a tots els públics!

Ahir es va presentar la segona part de la temporada 2019-2020 en un acte a la sala petita del Teatre Auditori moderat pel periodista Eloi...

tag anunci

11/12/2019

El Teatre Auditori de Granollers convoca tres noves places

Granollers Escena S.L., empresa gestora del Teatre Auditori de Granollers i responsable del desplegament de les actuacions municipals en matèria...

Impuxibles1

29/11/2019

El Teatre Auditori presenta les artistes convidades de la temporada: Les Impuxibles, Clara i Ariadna Peya

Aquest dijous 28 de novembre el Teatre Auditori de Granollers ha presentat les artistes convidades de la temporada 2019-2020: Clara Peya i Ariadna...

Black Friday 2019

29/11/2019

Black Friday, només avui! Espectacles d'Escena grAn a meitat de preu

Promoció vàlida des de les 9 del matí fins a les 21 h del divendres 29 de novembre Ja tenim aquí el Black Friday i Escena Gran s'apunta a...

La dansa de la venjança

28/11/2019

LA DANSA DE LA VENJANÇA | Per Ana Prieto Nadal

Una violència destil·lada Jordi Casanovas és un dels autors més prolífics i reconeguts de la seva generació. Entre les seves obres, més...

Un matí d'orquestra 12

21/11/2019

El Teatre Auditori estrena el projecte “Un matí d’orquestra” amb més de 300 participants

Avui s’ha presentat la iniciativa, creada i impulsada per Apropa Cultura, i ha tingut lloc la segona sessió del projecte L’Orquestra de...

Els Elements blog

18/11/2019

ELS ELEMENTS | Per Xavier Chavarria

Música, artesania i ciència es fondran en el primer programa de la temporada de l’Orquestra de Cambra de Granollers. El repertori que ens...

òpera notícia

14/11/2019

El Teatre Auditori organitza una visita guiada a la nova exposició d'òpera de CaixaForum

L’òpera combina totes les disciplines de l’art i crea un llenguatge universal capaç de definir les ciutats des d’un punt de vista emocional,...

kingdom blog

14/11/2019

KINGDOM | Per Ana Prieto Nadal

Bananes i capitalisme. La fórmula d’Agrupación Señor Serrano La companyia Agrupación Señor Serrano, mereixedora del Lleó de Plata a la...

presentació

13/11/2019

El Teatre Auditori nominat pels premis ARC per tenir la millor programació

Els reconeixements de la indústria musical es lliuraran el 4 de desembre a Barcelona Els Premis ARC, de la indústria musical del directe, han...

Aquest lloc web utilitza "cookies" pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei. En navegar-hi n'acceptes l'ús. Més informació
ACCEPTAR