LA REINA DE LA BELLESA DE LEENANE | Per Ana Prieto Nadal

La reina de la bellesa de Leenane
La reina de la bellesa de Leenane

31/10/2019

Tradició irlandesa i ferocitat

Al teatre de l’angloirlandès Martin McDonagh es pot rastrejar la influència de creadors tan singulars, desesperançats i ferotges com Joe Orton, Sam Shepard o Quentin Tarantino. La reina de la bellesa de Leenane (The Beauty Queen of Leenane, 1996) és la seva òpera prima i inaugura la cèlebre The Leenane Trilogy, ambientada a les muntanyes de Connemara. L’autor, més conegut com a director de cinema —Tres anuncis als afores (2017) és la seva pel·lícula més recent—, desafia i soscava la tradició melodramàtica i el drama irlandès per subvertir els estereotips del nacionalisme i seguir explotant temes tan recurrents i axials com el vincle familiar, l’isolament o la duresa del dia a dia. Hereu dels joves irats dels cinquanta i d’una ferocitat en clau de comèdia fosquíssima, se l’adscriu al corrent In-Yer-Face-Theatre, però també li escauen les etiquetes de gòtic postmodern i pastoral negra. Lluny de la idealització bucòlica del paisatge, McDonagh opera una desmitologització dels entorns rurals d’Irlanda, reduïts a una bella postal difícilment habitable.

Drama domèstic amb personatges extrems i inoblidables

L’autor retrata de manera extrema la Irlanda postmoderna i, sobretot, el món domèstic tradicional, minat per noves formes que el contradiuen i qüestionen. La malsana i enverinada relació maternofilial entre Mag i Maureen Folan és extrapolable a tota una societat. Totes dues, supervivents despietades, emmascaren la seva feblesa i capacitat de compassió; han fet de l’odi i la rancúnia la seva manera de relacionar-se. Els diàlegs i les situacions contenen una gran violència i un humor salvatge, cada cop menys continguts, d’acord amb el crescendo de la tensió dramàtica. Mare i filla són les protagonistes absolutes, però seran els dos personatges masculins, els germans Pato i Ray Dooley, els qui facin avançar l’acció. El primer es construeix, com el propi McDonagh, en la liminalitat angloirlandesa —ja fa anys que treballa a Anglaterra i es troba de pas a Leenane—, mentre que l’altre, el germà petit, és un bala perduda que somia poder marxar algun dia del poble. 

Duel de dones i d’Irlandes

La sòrdida relació entre aquestes dues dones evidencia la impossibilitat de sostenir una personalitat coherent i estable dins una societat immobilista i estancada. La història de Mag i Maureen, condemnades a suportar-se, és un exemple de com la violència acaba sent la indesitjable resposta a situacions de gran impotència i acorralament. D’altra banda, mare i filla encarnen postures polítiques diferents: mentre Mag menysté les seves arrels i la seva llengua, Maureen, afectada per un sentiment de pèrdua cultural i decebuda per la incapacitat pàtria de gestionar una identitat impunement saquejada, assumeix una posició implícitament nacionalista. Hi ha un munt de referències que apunten indirectament cap a aquest conflicte, que és també el de la colonització cultural i la globalització. Així, les artificials i grumolloses farinetes Complan venen a assenyalar l’afició acrítica de la mare per tot allò industrial i prefabricat que ve de fora; en canvi, el fàstic que li fan les galetes Kimberley deixa entreveure el seu menyspreu pels productes irlandesos.

Una posada en escena del tot ajustada

El text de McDonagh, molt teatral i cinematogràfic alhora, compta amb una arquitectura sòlida i uns diàlegs brillants. Julio Manrique, que s’ha convertit en un autèntic expert en teatre anglosaxó, trasllada amb tota precisió i eficàcia el conflicte a escena, i pauta a la perfecció l’escalada de la tensió dramàtica. Marta Marco, que interpreta la filla, compon un personatge fort i agre, corcat per dins i sense res a perdre. Marissa Josa, com a Mag, bascula entre la indefensió i una manca d’empatia absoluta. Ernest Villegas encarna l’honest i tendre Pato —l’etern pretendent de Maureen—, i Enric Auquer brilla amb llum pròpia com a Ray, un jove desorientat i a la deriva. La part de la seducció, el moment en què Pato escriu la seva sincera carta d’amor i el diàleg final entre Maureen i Ray són algunes de les plasmacions escèniques més brillants i commovedores de la proposta de Manrique. La banda sonora —amb temes com Brown Eyed Girl de Van Morrison i Spinning Wheel de Delia Murphy, entre d’altres— interactua, com un cos estrany però enormement expressiu i resignificador, amb algunes escenes clau.

Un espai enrarit i irrespirable

No veiem els verds prats del comtat de Galway, però sí la pluja que assetja el reducte claustrofòbic on evolucionen les dues dones. L’espai escènic dissenyat per Sebastià Brosa, fidel a les acotacions de McDonagh, s’estructura a partir de la cuina i la sala d’estar d’una casa de poble. Els tres eixos escenogràfics, que articulen les relacions dels personatges i els defineixen, són la porta —accés a l’infern domèstic i connexió amb l’exterior—, els fogons —espai on es materialitza el malaguanyat destí de Maureen— i el balancí —el galdós tron de Mag—. La vida d’aquestes dones, desproveïda d’alegria i de novetat, gira a l’entorn del menjar preparat, la pluja i les notícies de la tele que no arriben mai —tot allò noticiable sembla fagocitat per les telenovel·les australianes i els programes americans que boicotegen el model cultural irlandès—. Alguns objectes quotidians, com l’oli per fregir o l’atiador de la llar de foc, acaben esdevenint amenaçadors i ominosos. La inscripció que figura en un tovalló de te penjat a la paret, a més de confirmar la importància de la religió en aquesta societat, acaba de donar-nos les coordenades de fatalitat, opressió i asfíxia que sustenten l’obra: “Tant de bo puguis passar mitja hora al Cel, abans que el diable sàpiga que ets mort”.

Ana Prieto Nadal, investigadora teatral

Actualitat

27/03/2020

Dia Mundial del Teatre | El teatre és esperança i inspiració

El Dia Mundial del Teatre l’hem de celebrar sense activitat a escenaris i platees. Reivindiquem la força del teatre: la necessitarem per...

La creativitat no s'atura

20/03/2020

#TAGsocartista | La creativitat i cultura no s’aturen!

Aquests dies proliferen les iniciatives culturals i d'entreteniment per ajudar a passar millor el confinament a casa. #TAGsocartista Des...

La Bohème de l'AAOS

18/03/2020

Vols tornar a viure els espectacles estrenats al Teatre Auditori?

El Teatre Auditori de Granollers ofereix l'enregistrament d'alguns dels seus espectacles Davant la quarantena recomanada per les autoritats...

Treballem des de casa per a tu

13/03/2020

Tota la informació dels espectacles ajornats

Donada la situació actual amb motiu del Coronavirus, el Teatre Auditori de Granollers, així com la resta d'equipaments d'Escena grAn, ha...

Greta capçalera

12/03/2020

“Greta i els Trihumans” serà l’espectacle de la Gala lnaugural d’Escena grAn el proper 26 de setembre

L’espectacle previst pel 28 i 29 de març s’ajorna per al 26 i 27 de setembre El Teatre Auditori de Granollers, VEUS-Cor Infantil Amics de la...

Greta i els trihumans presentació 6

10/03/2020

Presentem en roda de premsa “Greta i els Trihumans”, una òpera infantil inspirada en Greta Thunberg

Greta i els Trihumans és la nova producció pròpia de la temporada d'òpera infantil del Teatre Auditori de Granollers, que ha encarregat a...

Virtual

04/03/2020

A partir de demà 5 de març a les 10.30 h, entrades de Cantània a la venda!

La venda d’entrades amb codi comença demà dijous 5 de març a partir de les 10.30h fins al 3 d’abril a les 23:59 h, tant per Internet com per...

Gazoline

04/03/2020

Més de 800 joves han vist GAZOLINE de Jordi Casanovas al Teatre Auditori

Avui, dimecres 4 de març, hem omplert la Sala Gran del Teatre Auditori de Granollers de més de 800 joves de 8 instituts de Granollers i la comarca...

Pavvla

03/03/2020

PAVVLA | Entrevista a Paula Jornet

Paula Jornet, "Pavvla": "Amb els diners que vaig guanyar fent d'actriu a 'La Riera' em vaig pagar la formació musical." Compartim l'entrevista...

Guillem Albà

27/02/2020

CALMA! | El director Guillem Albà diu...

“Aquell moment en què aconsegueixes parar i mirar el que estàs fent. I et planteges si allò és el que vols, si és així com realment vols...

La Traviata 6

25/02/2020

LA TRAVIATA | 'Verdi davant el mirall' per Marcel Cervelló

Giuseppe Verdi no era un d’aquells compositors que maldava per reflectir en llurs obres les pròpies vivències personals. Potser sense acabar de...

Rebota rebota y en tu cara explota

25/02/2020

REBOTA REBOTA Y EN TU CARA EXPLOTA | Entrevista a Agnés Mateus i Quim Tarrida

Betevé va entrevistar a Agnés Mateus i Quim Tarrida, que són al Teatre Auditori aquest divendres 28 de febrer amb l'espectacle 'Rebota rebota y en...

19/02/2020

Si et va agradar Aüc, no et perdis el taller obert de Les Impuxibles

Un taller d'investigació i experimentació agafant el cos i la sexualitat com a punt de partida i la música i el moviment com a eines de treball....

Greta i els Trihumans òpera infantil

18/02/2020

L'activista Greta Thunberg inspira l'òpera 'Greta i els Trihumans'

Greta i els Trihumans és la nova producció pròpia de la temporada d'òpera infantil del Teatre Auditori de Granollers, que ha encarregat a...

Greta capçalera

18/02/2020

El Teatre Auditori edita una guia pedagògica sobre l'òpera infantil GRETA I ELS TRIHUMANS

DESCARREGA LA GUIA PEDAGÒGICA | GRETA I ELS TRIHUMANS Els centres educatius són un reflex de la societat i un dels principals agents de...

Aquest lloc web utilitza "cookies" pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei. En navegar-hi n'acceptes l'ús. Més informació
ACCEPTAR