LA DANSA DE LA VENJANÇA | Per Ana Prieto Nadal

La dansa de la venjança
La dansa de la venjança

28/11/2019

Una violència destil·lada

Jordi Casanovas és un dels autors més prolífics i reconeguts de la seva generació. Entre les seves obres, més d’una trentena, destaquen Les millors ocasions (2002), City/Simcity (2007), La revolució (2009), Una història catalana (2011), Vilafranca (2015), Gazoline (2017), Jauría (2019) i Valenciana (2019). A La dansa de la venjança, nova incursió en el terreny del thriller psicològic, l’acció se situa en un paisatge de mudança i separació: el suspens senyoreja la batalla sostinguda entre un home i una dona que pretenen haver-se divorciat de manera modèlica i sense danys colaterals. Tots dos arrosseguen fantasmes, malentesos i incomunicació, i s’enreden en un combat dialèctic de gran envergadura i sense concessions. L’encontre, que l’exmarit fingeix fortuït, deriva en un abrandat litigi per la custòdia del fill. Els insults i retrets volen a gran altura, prefigurant una caiguda tràgica, i l’espectador esdevé testimoni d’una ferocitat insospitada.

Combat de boxa en dotze assalts

El text està estructurat com una lluita dialògica en dotze rounds. Pere Riera dirigeix amb saviesa escènica dos púgils que comencen temptejant-se amb tímides escomeses i acaben resolent el combat per knockout. El Roger, interpretat per Pablo Derqui, és un editor d’èxit, una peça reconeguda dins l’engranatge cultural de la ciutat; retòric, enginyós i autocomplaent, enlluerna amb la seva “violència destil·lada”. Sent un gran menyspreu —fàstic, fins i tot— envers la gent depressiva, i no perd pistonada a l’hora d’humiliar la seva exdona i titllar-la de malalta mental altament perillosa: “Aquesta bomba està amagada a la teva closca. Esperant ser activada per qualsevol fet”. La Clàudia,  interpretada per Maria Rivera, té evidents dots artístics —pinta uns quadres cada cop més abstractes i pertorbadors— però porta anys relegada a la vida domèstica. Confinada a casa, la seva hipersensibilitat s’ha aguditzat; el seu humor s’ha anat tornant cru i intempestiu; els seus actes esdevindran cada cop més imprevisibles.

La custòdia del fill com a casus belli

Com a Qui té por de Virginia Woolf d’Edward Albee, el fill és el personatge al·ludit, extraescènic, que justifica la recrudescència de la lluita. En aquest cas, però, no és un motiu fictici sinó que existeix de debò, si bé la seva existència només ens arriba a través de la veu enregistrada al contestador automàtic. Es diu Pau, però el seu pare es refereix a ell com “el nano”. Com si fos intercanviable o reductible —també ho és la dona— a una sèrie de categories: edat, gènere, filiació. La Clàudia tem que el nen reprodueixi patrons de violència masclista, i el Roger s’entesta a protegir-lo de l’herència materna de la depressió. Tot i que amaga les seves intencions sota la disfressa de la diligència i la preocupació, el que en última instància vol l’home és prendre-li a l’exdona la custòdia del fill; per això la reté al seu antic pis, persuadit que se sortirà amb la seva.

La guerra dels sexes

La destrucció entre els contendents s’opera a través del llenguatge, que és demolidor en potència i trampós per definició. La batussa va pujant d’intensitat, i les recriminacions són cada cop més violentes i esmolades, com puntes de llança recobertes de verí. El Roger fa gala d’una actitud presumptament dialogant —recorre una vegada i una altra al tòpic de la separació amistosa i civilitzada— que emmascara el seu masclisme. Ha anat minant cadascun dels fonaments de la Clàudia; se sent imbatible i vol aconseguir el desarmament, la completa rendició de la dona. Però ella, l’agent provocador, ha fet el viatge des del sentiment de culpa a un odi famolenc i desfermat. L’autor disposa, molt hàbilment, un joc de falses pistes i expectatives. El referent mític a què al·ludeixen una vegada i una altra ens fa témer el pitjor. I, en efecte, el final és esglaiador, però no en el sentit que esperàvem.

Ana Prieto Nadal, investigadora teatral

Actualitat

Impuxibles1

29/11/2019

El Teatre Auditori presenta les artistes convidades de la temporada: Les Impuxibles, Clara i Ariadna Peya

Aquest dijous 28 de novembre el Teatre Auditori de Granollers ha presentat les artistes convidades de la temporada 2019-2020: Clara Peya i Ariadna...

Black Friday 2019

29/11/2019

Black Friday, només avui! Espectacles d'Escena grAn a meitat de preu

Promoció vàlida des de les 9 del matí fins a les 21 h del divendres 29 de novembre Ja tenim aquí el Black Friday i Escena Gran s'apunta a...

Un matí d'orquestra 12

21/11/2019

El Teatre Auditori estrena el projecte “Un matí d’orquestra” amb més de 300 participants

Avui s’ha presentat la iniciativa, creada i impulsada per Apropa Cultura, i ha tingut lloc la segona sessió del projecte L’Orquestra de...

Els Elements blog

18/11/2019

ELS ELEMENTS | Per Xavier Chavarria

Música, artesania i ciència es fondran en el primer programa de la temporada de l’Orquestra de Cambra de Granollers. El repertori que ens...

òpera notícia

14/11/2019

El Teatre Auditori organitza una visita guiada a la nova exposició d'òpera de CaixaForum

L’òpera combina totes les disciplines de l’art i crea un llenguatge universal capaç de definir les ciutats des d’un punt de vista emocional,...

kingdom blog

14/11/2019

KINGDOM | Per Ana Prieto Nadal

Bananes i capitalisme. La fórmula d’Agrupación Señor Serrano La companyia Agrupación Señor Serrano, mereixedora del Lleó de Plata a la...

presentació

13/11/2019

El Teatre Auditori nominat pels premis ARC per tenir la millor programació

Els reconeixements de la indústria musical es lliuraran el 4 de desembre a Barcelona Els Premis ARC, de la indústria musical del directe, han...

Robot Orquestra

13/11/2019

El Teatre Auditori de Granollers innova amb un projecte pioner “Robot Orquestra”

El 24 de novembre, l’Orquestra de Cambra de Granollers s’acompanyarà a l’escenari de dos robots que crearan una peça de ceràmica en directe...

Cosmos Quartet blog

12/11/2019

COSMOS QUARTET | Les 4 raons per no perdre’t el concert

Cosmos Quartet neix el 2014 amb l’objectiu de descobrir i aprofundir l’extens i fascinant repertori per a quartet de corda. Durant el concert...

La tendresa 1

12/11/2019

LA TENDRESA | El director diu...

«La tendresa és una comèdia romàntica d’aventures en què intento explicar que no ens podem protegir del mal que ens causa l’amor, que si...

La reina de la bellesa de Leenane | Article blog

04/11/2019

LA REINA DE LA BELLESA DE LEENANE | El director diu...

M’agrada Martin McDonagh. El seu humor salvatge. El seu estrany lirisme. La seva mirada. M’agrada el seu món de perdedors i frases curtes, de...

La reina de la bellesa de Leenane

31/10/2019

LA REINA DE LA BELLESA DE LEENANE | Per Ana Prieto Nadal

Tradició irlandesa i ferocitat Al teatre de l’angloirlandès Martin McDonagh es pot rastrejar la influència de creadors tan singulars,...

MÚSICA D'AIGUA I MÚSICA DE FOC

30/10/2019

MÚSICA D'AIGUA I MÚSICA DE FOC | Per David Puertas

Aquest diumenge a l’Auditori de Granollers sentirem l'escalfor del foc en forma de música, però no calpatir: per refrescar-nos també tindrem...

 Viu el cor de Les cartes de Brahms!

30/10/2019

LES CARTES DE BRAHMS | Per Xavier Chavarria

El Cor de Cambra de Granollers ens ofereix un monogràfic dedicat a una figura colossal de la música germànica, Johannes Brahms, amb una proposta...

Aquest lloc web utilitza "cookies" pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei. En navegar-hi n'acceptes l'ús. Més informació
ACCEPTAR