ELLES | Entrevista a La Cia. La Melancómica

“La gent s’ho passa bé, riu, aprèn, i surt de la sala una mica més feliç del que ha entrat”

Aquest mes de gener La Melancòmica presentarà al Teatre Llevant de Granollers el seu espectacle “ELLES.#cosasdechichas”, una peça d’humor satíric que fa un bon repàs als clixés de gènere i treu a escena els temes femenins dels quals ningú parla. Us agradaria conèixer qui són aquesta jove companyia fundada per Mireia Casado el 2016? Les entrevistem!

Quan i com va néixer la companyia La Melancòmica?

La Melancòmica va ser fundada el 2016 per l’actriu i directora Mireia Casado. El primer espectacle de la companyia va ser el seu treball final de grau a l’Institut del Teatre: “Cireres (&lentejuelas)”, que després va girar per tot el territori durant tres anys fins a l’última funció el gener del 2020 a Lleida (la ciutat natal de Mireia Casado).

Després va venir “ELLES #cosasdechicas”, que va consolidar el segell personal de la companyia: humor amb crítica social i una proximitat total amb el públic.

Qui sou i quina és la vostra trajectòria?

La companyia la dirigeix Mireia Casado Huertas, i les actrius i companyes varien per als espectacles. A ELLES hi ha tres actrius principals (Agnès Jabbour, Paula Joseph, i Mireia Casado) i dues covers (Nikole Portell i Ivette Novell). Però ens agrada sentir que totes formem part del mateix espectacle per igual i som un equip de 5. Per això sovint totes estem incloses en moltes fotos promocionals.

A Granollers podreu veure a la fantàstica Nikole Portell, ja que és una companya de la comarca, que treballa en una escola de teatre de Granollers, i per això l’hem triat a ella pel repartiment d’aquests dos dies. L’Agnès Jabbour també és de Palautordera, és a dir que tindrem un equip molt local!

Cap on voleu avançar professionalment i com a companyia?

Com a companyia, i especialment amb l’espectacle ELLES, volem fer arribar el nostre missatge al màxim de gent possible. Sabem que no totes les poblacions tenen sales potents com el Llevant teatre, i per això l’espectacle té 4 formats, per adaptar-se a tots els espais i a diversos pressupostos. També tenim una versió per a centres pedagògics que funciona fenomenal i crea uns col·loquis més que interessants!

Creiem que des de l’humor és més fàcil apropar un missatge tan necessari com l’educació sexual i de gènere en els temps que corren. El públic es diverteix, alhora que veu temes que poques vegades es proposen en un escenari. Pensem que hem trobat el punt mitjà ideal entre crítica i humor.

“Fem una mica el que ens surt de l’ànima. No ens tanquem cap porta, ni d’estil, ni de llenguatge, ni de temàtica”

Quina és la vostra fórmula si és que en teniu alguna?

La resposta formal és que fem espectacles multidisciplinaris. Però la nostra resposta preferida és que fem una mica el que ens surt de l’ànima. No ens tanquem cap porta, ni d’estil, ni de llenguatge, ni de temàtica.

La directora ha treballat i estudiat a fons el format de cabaret alemany (no confondre amb els corsés i cuixes a l’aire dels francesos), i “Cireres” era clarament un cabaret d’estil alemany. Però “ELLES” és encara més difícil d'etiquetar.

Però per què aquesta mania de posar etiquetes, oi? La qüestió és que l’espectacle funcioni, sigui l’estil i nom que li vulguin posar. La gent s’ho passa bé, riu, aprèn, i surt de la sala una mica més feliç del que ha entrat. Què més es pot demanar?

Creieu que el tipus d'espectacles que feu estan menystinguts per la crítica?

En general la crítica ens ha tractat força bé per aquest mateix tema: l’espectacle funciona i és punyent. Quin estil és? A qui li importa!

Però és cert que, quan parlem de festivals i premis, són molt reticents amb espectacles tan poc classificables. És complicat entrar-hi quan busquen una dramatúrgia tipus. Però ho tenim assumit: no rebrem mai un premi a la dramatúrgia perquè no és una història amb uns personatges que evolucionin, com tampoc rebrem mai un premi a la millor escenografia, ja que només portem tres cubs. Però ei, a l’hora de descarregar i muntar preferim els tres cubs que els premis!

L’autèntic premi és veure la cara de la gent a platea quan acaba l’espectacle i aplaudeixen amb aquella força i aquell somriure a la cara. No actuem per guanyar premis, actuem per arribar a la gent que està a platea. I fins ara ho estem aconseguint!

- Que tenen en comú els dos espectacles que heu estrenat fins ara?

El segell de la companyia és una mescla entre humor i crítica social, sempre trencant constantment la quarta paret i creant una proximitat total amb el públic. La gent ja no sap si estem actuant o estem xerrant amb les col·legues de platea, o si el que diem és real o és dramatúrgia. Però la qüestió és que tant a dalt com a baix de l’escenari gaudim de la funció.

- Quina ha estat la rebuda del públic fins ara? Alguna anècdota divertida?

Allà on hem anat l’obra ha triomfat. Els col·loquis que hem fet sempre han sigut molt enriquidors.

Pel que fa a anècdotes en tenim dues força gracioses: una vegada en un poble que actuem per festes majors teníem a tothom molt entregat i amb ganes d’espectacle i de riure, però a primera fila hi havia un senyor amb els braços plegats que des del primer minut feia cara de “Això no m’està agradant”. I la seva dona, al seu costat, posava cara de “Això no li està agradant”. I és que a una  part de la crítica al masclisme de l’obra li estava ressonant fortament. Ups!

La vegada que vam actuar en un poble amb govern conservador el col·loqui ens va sorprendre: durant l’obra havíem vist a les dones molt entregades, però després només van parlar una o dues persones, com si no haguessin connectat amb el que havien vist. Un cop ens vam acomiadar i ens vam posar a recollir, la majoria de dones del públic es van apropar a l’escenari com una bandada: “No sé si ho sabeu noies, però esteu en un poble conservador, moltes gràcies per tot el que heu dit a escena, voleu fer una cervesa?”. I aleshores va començar l’autèntic col·loqui, en petit comitè! I és que ja se sap que als pobles petits tot el que diguis en públic podrà ser utilitzat en la teva contra.

Com veieu i viviu el panorama teatral català? Què milloraríeu?

La representació femenina en general és molt poca, però especialment en el sector de l’humor és un camp de naps. Ja n’hi ha prou. Es dóna per suposat que l’humor masculí és unisex i l’humor femení és per a dones. I d’això res! La nostra obra agrada a ELLES i a ELLS, i nosaltres moltes vegades no gaudim de l’humor masculí suposadament unisex que utilitza la feminitat com a recurs còmic ridiculitzador (quants homes disfressats de dones hem vist ja?). O sigui que és hora de començar a donar una mica la volta a la truita. Hi ha més graduades dones que homes a l’Institut del Teatre: doncs que es noti.

Per altra banda, en ser “ELLES” una obra considerada feminista pràcticament només ens truquen al març i al novembre: com si només es pogués ser feminista pel 8M i el 25N!

Juntament amb el CoCoFem (Col·lectiu de Companyies Feministes de Catalunya) defensem que les nostres obres siguin contractades tot l’any: el feminisme existeix tot l’any, el nostre públic en té ganes tot l’any i el nostre espectacle no només és feminista: és un bon espectacle. Estem infinitament agraïdes a les regidories de Dona i Igualtat per contractar-nos, però també ens haurien de trucar Cultura i Festes. No només som feministes, som artistes i estem molt orgulloses de la nostra feina.

De què va l’espectacle que presentareu a Granollers (“ELLES” #cosasdechichas”)?

Aquest espectacle va néixer a Badalona el gener de 2018 i des d’aleshores ha fet ja tres temporades a Barcelona i s’ha recorregut bona part del territori català (i Andorra!).

Seguim a Barcelona en cartellera, i si no hagués sigut per la COVID, aquest any teníem l’agenda ben plena. Però com a tothom, la pandèmia ens han frenat de cop i tens la sensació de tornar a arrencar de zero. És una època difícil per la cultura.

“L’obra és d’humor femení; l’etiqueta feminista va arribar després, però nosaltres la lluïm amb orgull!”

És un espectacle “feminista”?

L’obra és d’humor femení. Què vol dir? Que parlem de les nostres coses, “cosas de chicas”, perquè les trobàvem a faltar a escena allà on anàvem. Comencem rient de nosaltres mateixes i això creiem que és molt sa.

L’etiqueta de feminista va arribar després; i és que com que vam partir de nosaltres mateixes per a la creació, i nosaltres som feministes, ens ha quedat un espectacle d’humor feminista. Què hi farem! No ho vam decidir nosaltres: ens l’han posat des de fora l’etiqueta d’espectacle feminista, però nosaltres la lluïm amb orgull, que carai! Que sigui feminista no vol dir que no sigui per tothom, i està molt bé aquest espectacle!

“Estem tan convençudes del nostre espectacle que us garantim al 100% que riureu”

Per quina raó no podem deixar de venir a veure el vostre espectacle?

“ELLES #cosasdechicas” és tant per ELLES com per ELLS. I és que l’humor no entén de gèneres.

Penseu que la regla, la depilació o les princeses Disney només fan gràcia a les dones? Que va! Són temes que donen molt de suc i que fan esclatar de riure tant si ho has viscut com si no. I si no n’esteu segurs, sapigueu que tenim una parella que vindrà a veure’ns a Granollers per tercera vegada!

Estem tan convençudes del nostre espectacle que us garantim al 100% que riureu si veniu al Teatre Llevant de Granollers!

Pep Barbany, periodista i crític de teatre